Munic 1938, Ucraïna 2022

«França no està en condicions polítiques de complir amb els seus compromisos amb Txecoslovàquia.» Estem a les fosques en una sala barroca del Castell de Praga (es tem un atac aeri) i és l'ambaixador de França qui es dirigeix al president democràtic de Txecoslovàquia, Eduard Benes, per anunciar-li que el seu país es queda sol davant la bèstia de l'Alemanya nazi. Recapitulem breument. Txecoslovàquia té un tractat de defensa vigent amb França, qui el seu temps el té amb Gran Bretanya, pel qual els francesos estan obligats a defensar als txecs en cas d'un atac no provocat per part d'una altra potència, ras i curt: l'Alemanya de Hitler. Des de fa mesos els nazis xisclen exigint «el dret a l'autodeterminació dels sudets alemanys» (la minoria d'origen alemany que vivia a terres txeques) fins a arribar a amenaçar directament amb la invasió. Els txecoslovacs, que han anunciat la mobilització general per defensar la seva integritat territorial, es troben ara amb la traïció dels seus aliats: les democràcies occidentals (que ja havien traït també a la democràcia espanyola deixant-la sola davant l'agressió dels feixistes del general Franco). L'estupefacció del president Benes és tal que demana a l'ambaixador francès que repeteixi el que li acaba de dir. És incapaç d'assumir la traïció suïcida del Govern francès. L'ambaixador ho fa entre plors –no comparteix la decisió del seu Govern– i li recomana que cedeixi a les exigències dels nazis per evitar la destrucció del seu país. La història és coneguda, al cap d'uns dies els presidents de França i Gran Bretanya acudien submisament a Munic per donar a Hitler tot el que va voler -el territori dels sudets- sense la necessitat d'entrar en guerra. Els txecs ni tan sols van ser convidats a la conferència, ni com a testimonis. No s'havia assecat encara la tinta de la signatura quan els nazis van envair la resta de Txecoslovàquia desfilant pels carrers de Praga. Al cap d'un any era França el país envaït per Hitler mentre les bombes queien sobre Londres. Al cap de dos la guerra de Hitler s'havia convertit en una guerra mundial. Conclusió: l'apaivagament fa més agressiu als agressors. Convé no oblidar-ho.

Aquests dies corren rius de tinta comparant l'agressió de Hitler el 1938 amb la invasió d'Ucraïna decidida per Putin. No m'interessa jugar a la dialèctica històrica, però si assenyalar els fets objectius: un país europeu ha estat envaït en nom d'un presumpte “dret a l'autodeterminació” de dues regions russòfiles, violant la seva integritat territorial i el dret internacional. L'argument de Putin de què es veu obligat a intervenir per “desnazificar” Ucraïna és quelcom etimològicament estúpid. Ni tal sols s'ha entretingut a buscar alguna coartada mínimament raonable per justificar la seva agressió. Només cal recordar que el president ucraïnès és jueu i que el seu avi va morir a la Segona Guerra Mundial com a coronel de l'exèrcit soviètic. Molt «nazi» no sembla, no... En fi. La democràcia europea no pot cometre el mateix error que va cometre els anys 30, posant-se de perfil contra els agressors. Si ara abandonem a la seva sort als valents ucraïnesos, qui serà el següent a la llista de Putin? Les Repúbliques bàltiques? Polònia? Romania? Territoris ja de la Unió Europea. Només ell és capaç de respondre a aquesta pregunta. Per això m'ha semblat especialment encertada la resposta del Govern progressista del president Pedro Sánchez: condemna sense pal·liatius de l'agressió, suport al poble ucraïnès també amb ajuda de material militar que permeti la seva defensa. Com en tota crisi cal avançar-se a les conseqüències que també tenen un vessant econòmic aquí a casa nostra, a la nostra vida quotidiana. És previsible un augment de la inflació i dels preus de les fonts energètiques. Per això el president Sánchez ha anunciat un ambiciós paquet de resposta a l'impacte de la guerra. Una resposta que implica evitar l'espiral inflacionista, prorrogar els descomptes del bo elèctric per a les famílies econòmicament més vulnerables o estenen el tipus reduït de l'IVA per a l'electricitat, entre altres mesures. Però més enllà de totes les mesures que impulsa i impulsarà el Govern de Pedro Sánchez per protegir la ciutadania davant dels efectes econòmics perniciosos de l'agressió de Putin, hem de mantenir-nos ferms juntament amb els nostres aliats europeus per defensar a les víctimes davant dels agressors. El nostre benestar i el nostre futur també estan en joc. Per això el president democràtic ucraïnès ha de tenir la seguretat que ell mai haurà de sentir-se dient “em pot repetir el que m'acaba de dir?” com va haver de fer el president democràtic de Txecoslovàquia en una sala ombrívola del castell de Praga una nit de setembre de 1938.