Soc gran, però no idiota

La denúncia que va néixer a Tarragona, a través de la federació de pensionistes i jubilats de CCOO, com ja va recollir aquest mitjà el juny del 2021 i, sobretot, gràcies a la recollida de signatures del jubilat Carlos San Juan, que en un parell de mesos va sumar més de mig milió de signatures, ha fet que tots els murs, sovint infranquejables, fossin caient com una filera de peces del dominó, un a un. La iniciativa d'aquest jubilat ha posat sobre la taula problemes que afecten la gent, normalment lluny de l'escrutini dels tertulians i dels editors de programes que busquen notícies d'impacte, negatives i si és possible amb morbo per segons ells vendre un producte en hores baixes.

Aquesta va ser la primera peça que van tombar: el silenci dels mitjans de comunicació dependents, en la seva majoria del gran, però no sempre bon patró de les entitats bancàries, que dominen l'accionariat i són com una espasa damunt el cap de les redaccions que acaba per influir sobre les línies editorials. Després va caure el Banc d'Espanya, quan no feia ni dos mesos i amb 6 de retard contestava al que signa l'article dient que la Banca atenia correctament i segons la norma. Ha estat la mateixa ministra Calviño la que ha desdit al Banc d'Espanya i ha marcat el camí perquè d'una vegada faci de regulador del sector bancari i no d'un comensal de taula agraït per poder compartir estovalles. Finalment, són els lleons del Congrés qui s'han rendit davant de l'evidència i han millorat la Llei de Protecció dels Consumidors i Usuaris. Una molt bona regulació que surt de la granja del ministre de Consum, Alberto Garzón.

La Llei 4/2022, publicada al BOE l'1 de març, recull la protecció dels col·lectius vulnerables en les relacions de consum, com a menors, persones d'edat avançada, amb baix nivell de digitalització, amb discapacitat funcional, intel·lectual i, cognitiva o sensorial i, en general, aquelles persones que tenen dificultats per falta d'accessibilitat a la informació. A les disposicions segona i tercera se centra en l'atenció bancaria. En elles s'estableix que abans de l'1 de juny es promouran les modificacions legislatives adients per garantir l'atenció personalitzada en els serveis de pagament als usuaris en situació de vulnerabilitat que ho demanin, sense discriminació derivada de la bretxa digital.

El text també assenyala que el Govern farà que el Banc d'Espanya i el sector bancari elaborin un Pla de Mesures per afavorir la inclusió i que el tancament d'oficines no comporti el tancament dels caixers, incrementar el personal de suport per ajudar a les persones amb menys capacitat digital i a la reserva de caixers específics on dirigir-se els usuaris vulnerables. Sembla que amb aquesta reivindicació la gent gran ha demostrat que no és idiota, ans al contrari, que organitzats mouen muntanyes.

El Decret aprovat pel Govern d'Espanya i validat pel senat i el Congrés és una bona conquesta, però els que estem en els executius no podem deixar passar l'oportunitat per treballar per resoldre el problema que també, sobretot arran de la pandèmia, s'ha generalitzat a les administracions siguin locals, autonòmiques o de l'Estat (totes). L'atenció al ciutadà ja no és un tema secundari. Les alcaldies ho saben bé, és la bona o mala imatge que s'emporta el ciutadà quan va a l'administració a la recerca d'ajuda o a fer tràmits. Amb la pandèmia sembla que la covid persistent hagi arrelat a les administracions, una malaltia que cal resoldre de forma urgent abans que la gent ho vegi com un problema, en lloc d'un escut social per defensar al ciutadà. No és menys cert que la crispació instal·lada en els mitjans i a la política també, a poc a poc, s'està estenent. Les dificultats quotidianes de molta gent per arribar a final de mes o per trobar un forat en el temps en les seves vides complexes no poden trobar-se amb un torni d'aquí a uns mesos o s'ha equivocat de finestra.

Tots, Governs, sindicats de la Funció Pública, funcionaris i treballadors ens hem de marcar la prioritat de millorar l'atenció. Com? És possible que els requisits que es demanaven abans per atendre un telèfon, un taulell o una oficina ja no són els mateixos. Necessitem gent amb formació específica en constant evolució, necessitem que a banda de ser un magnífic orientador tinguin la suficient empatia per entendre i atendre els problemes dels altres. Soc coneixedor que molts dels que fan aquesta feina, sovint no prou considerada, ja tenen aquestes virtuts professionals i humanes, però cada cop que hem de cobrir vacants ens trobem amb dificultats per a trobar gent que vulgui fer amb ganes aquesta feina tan important o remoure a aquells que no fan bé el seu treball.

És necessari que es valori, també econòmicament, aquesta tasca que comporta un estrès més gran que d'altres i que, com deia abans, és la imatge que de l'Administració es porta el ciutadà a casa seva. És hora d'arreglar la dificultat abans que el problema generi animadversió cap a unes institucions que s'han demostrat imprescindibles en temps de crisi. És hora de vacunar-se davant «la covid persistent» en l'administració.