En nom de l'Svetlana i la Lluïsa

L'Svetlana és una dona ucraïnesa. La seva vida, com la del seu poble, va canviar fa pocs dies quan Vladimir Putin va decidir envair el seu país. El seu company va ser mobilitzat per l'exèrcit i ella i el seu fill petit van iniciar un periple per arribar com fos fins a la frontera polonesa que ningú sap com acabarà. L'Svetlana explica la por que van sentir en escoltar l'estrèpit del so de les bombes enmig de la foscor de la nit quan una columna de dones (sí, un cop més de dones) avançava, fent-se càrrec dels més petits i dels més grans, fins a la frontera amb la Unió Europea. L'Svetlana, i les dones valentes com ella que aquests dies funestos s'enfronten amb un gran coratge a les conseqüències de la guerra, representen el millor de la condició humana. Igual com les nostres àvies que fa 86 anys veien com les bombes queien sobre Reus, Tarragona, Barcelona o Madrid. Les mateixes bombes, els mateixos voltors, embolcallats en altres banderes.

La Lluïsa és una veïna de Reus que treballa netejant pisos particulars, la majoria de l'any, i apartaments turístics, durant els mesos d'estiu. La vaig conèixer fa uns dies quan va venir a preguntar-me, donada la meva condició de diputada, quan es faria efectiu l'augment del salari mínim «del que parla la tele», segons em va dir textualment. En el seu cas l'augment del salari mínim no s'explica en termes d'increment dels costos salarials o en una gràfica estadística buida de sentiments. Té un vessant molt més concreta: amb tres fills a càrrec i sense que el seu exmarit li pagui la pensió de forma regular, en el seu cas l'augment del salari mínim que ha aprovat el Govern progressista del president Pedro Sánchez suposa la diferència entre una vida digna en termes materials o un malviure permanent sabent que els recursos no arribaran fins a final de mes. Convé no oblidar-ho.

He posat només dos exemples (dos entre mil) perquè amb les seves vivències aquestes dones il·lustren a la perfecció què és el que reivindiquem aquest dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora.

Què hem avançat en aquests darrers anys? És innegable. Que encara queda un llarg camí per recórrer fins a assolir la igualtat real entre homes i dones a la nostra societat? És innegable també. Ens ho recorda una realitat que no només és injusta sinó que posa els pèls de punta.

Sabem que, en menys de vint anys, més de 1.000 dones han estat assassinades al nostre país a mans de la violència masclista, sabem que cada quatre hores (repeteixo, cada quatre hores) una dona denuncia que ha estat víctima d'una violació a Espanya –i parlem només de les que es denuncien–, i sabem també que les dones cobren, de mitjana, un 27% menys que els homes per fer la mateixa feina. Una realitat esfereïdora, certament.

Per tant, el Govern socialista del president Pedro Sánchez mantindrà ferm el timó en el desenvolupament de l'agenda feminista que estem duent a terme. Abolirem la prostitució al nostre país i aconseguirem que en una societat lliure, com ho és la nostra, el cos de les dones no sigui objecte de mercadeig. Sabem de la resistència masclista que té aquesta decisió política valenta, però això no ens resta determinació, al contrari, ens empeny a donar la batalla en defensa de la llibertat i de la dignitat de totes nosaltres. Socialisme i feminisme no és que siguin sinònims, és que són el mateix.

Tenim l'espasa de Dàmocles del perill d'una involució? Sens dubte, per això hem d'alertar del pas enrere fenomenal que suposaria un Govern de PP-Vox al poder. Només cal recordar que encara avui dia l'extrema dreta nega que existeixi la violència masclista i considera que «tot és un invent de les feministes.» Quin cinisme, sí.

Només podrem sentir-nos satisfets, com a societat, quan mai més cap dona, com l'Svetlana, pateixi els estralls d'una guerra ni cap dona, com la Lluïsa, no tingui garantida una vida material digna, tal com es mereixen. Mentre això no sigui així, la lluita feminista continuarà sent necessària. I el Govern de progrés no defallirà.

No us fallarem, en podeu estar segures.