Diari Més

Carta Dominical

Quaresma en clau sinodal

Arquebisbe de Tarragona

Creado:

Actualizado:

Benvolguts i benvolgudes, el temps de Quaresma ens ha de preparar i disposar per a la celebració festiva de la Pasqua. En aquesta ocasió em voldria fixar en les tres pràctiques quaresmals –pregària, almoina i dejuni– llegides en clau sinodal. Aquestes tres disciplines ens fan aprofundir les tres dimensions relacionals de la persona. Així, la pregària aviva i encén la nostra relació amb Déu, l'almoina ens porta a la trobada amb els germans i amb el proïsme, sobretot amb els més pobres, i el dejuni ens ajuda a unificar el nostre cor en el Senyor.

Pel que fa a la pregària, Jesús ens diu: «Tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets» (Mt 6,6). És molt important el diàleg personal, íntim i honest amb Déu, però aquest no justifica una pregària individualista. De fet, la pregària que Jesús ens ensenya s'adreça al Pare de tots, explicitant que som germans i compartim uns mateixos sentiments, i un dels trets de la pregària cristiana, com ens explica el llibre dels Fets dels Apòstols, és reunir-se en comunitat. Per això, la pregària, viscuda en clau sinodal ens empeny a pregar junts, moguts per l'anhel de trobar-nos els uns amb els altres. L'eucaristia n'és l'exemple per antonomàsia. Que bo que seria, també, que trobéssim espais de pregària comunitària a la parròquia o a casa nostra, per resar junts, per exemple, les laudes, les vespres o el sant rosari!

Pel que fa a l'almoina, Jesús ens diu: Tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret, i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà» (Mt 6,3-4). En efecte, de res serviria una almoina feta des del desig d'aparentar, per pur afany de vanaglòria! Però cal tenir clar també que l'almoina cristiana no és conseqüència d'una bonhomia, sinó del manament de Jesús que ens mana estimar-nos els uns als altres i, en conseqüència, considerar els altres com la nostra pròpia família, també aquella persona necessitada que no coneixem, a la qual fem una ajuda. Tots formem part els uns dels altres, perquè tots formem l'única humanitat estimada per Déu.

Finalment, pel que fa al dejuni, Jesús ens recomana: «Tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets» (Mt 6,17-18). Quantes coses supèrflues no ens provoquen una divisió interior i desvien el nostre cor cap a fites no realment desitjades! Si el nostre anhel és de comunió, mirem dins nostre per identificar tot allò que ens allunya dels altres, totes aquelles actituds que no reconstrueixen la família i de les quals hem de dejunar a partir d'avui. Llavors, el signe d'haver-nos unificat en el Senyor es notarà en el nostre rostre radiant, perquè, com diu Jesús, «si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t'il·lumina amb la seva claror» (Lc 11,36).

Fem, doncs, d'aquest temps de Quaresma, no solament l'ocasió d'una veritable renovació personal, sinó també eclesial, d'encontre i comunió amb els germans.

Ben vostre.

tracking