Com fer que l'inacceptable sigui desitjable

L'altre dia, quan estava pensant que podria parlar en aquesta secció que no fos de la guerra (que sembla que només n'hi hagi una, quan el dia d'avui segons la cadena de televisió americana CNN se'n poden comptar 65 de tota mena i intensitat, que així som els humans) ni de les bajanades dels polítics, vaig sentir que Mixeta i les seves companyes es petaven de riure. Vaig anar a veure què passava, i em van donar un article que parlava sobre la finestra d'Overton. Vaig donar-li un cop d'ull, i per si tenia algun dubte de la intel·ligència de les meves gatetes, aquest es va esvair i motiva que, un cop més, faci una crida per ajudar a l'Associació Vallsgat encara que només sigui fent arribar una bossa de pinso, que ja no saben on posar els mixos i mixes abandonats, entre els quals s'hi compten uns quants gats de raça russa (que així en som de bèsties els humans) que no tenen a veure amb les coses que pugui fer l'autòcrata rus. Adreceu-vos a adopcionvg@gmail.com i aconseguireu companyia bona. Dit això, passo a explicar què dimonis és això de la finestra d'Overton o, en anglès The Overton window, que mola més. Primer de tot he de dir que el doctor Joseph Paul Overton (South Haven, 1960-Caro, 2003) va ser professor de la Universitat de Michigan i un gran expert en temes de publicitat. Després d'estudiar durant molts anys, malgrat la seva joventut, el comportament humà va elaborar una teoria mitjançant la qual, si es prepara el terreny adequadament, es pot assolir que l'inacceptable sigui desitjable, cosa que es pot assolir en cinc passos. Imaginem com a cosa inacceptable menjar-se la veïna del cinquè o el veí del vuitè, que diuen estan molt bons.

La primera fase és passar de l'inacceptable a la cosa extrema. Menjar humà no és admissible, perquè va contra la moral i els bons costums. Ara bé, si traslladem el tema al terreny científic, podrem realitzar investigacions sobre costums ancestrals i obtenir opinions autoritzades forçant actituds socials negatives a altres més positives. Aleshores la cosa estarà madura per passar-la a discutir als mitjans de comunicació social que, per simplificar, anomenarem premsa. Si se'n parla a la premsa, ja haurem trencat el tabú de parlar del canibalisme.

La segona fase va de la cosa extrema a la cosa acceptable. Aquí ja es busca expressament l'aprovació social del canibalisme. En aquesta fase cal continuar insistint en la divulgació «científica» del tema i remarcar que no cal tenir prejudicis i tractar de retrògrads i intolerants a qui no ho vegi clar. Aleshores la premsa, fent costat amb grups de pressió, condemnarà els «intolerants» i el canibalisme passarà a ser acceptable si, a més, es té la precaució de canviar aquest mot per un de més políticament correcte i que soni a científic, com ara homines manducare.

La tercera fase va de la cosa acceptable a la raonable. El que en principi era totalment inacceptable, ara cal presentar-ho com un dret de l'home/dona lliures. En aquest pas hi col·laboraran tots els elements anteriors més els famosets de tota mena, que insistiran a demonitzar els qui encara es resisteixin a menjar carn humana com a contraris als drets humans.

Aleshores podrem passar a la quarta fase que va de la cosa raonable a la popular. Ara és quan famosos, «experts» i autoritats parlaran obertament del homines manducare amb exemples trets de la història i el tema passarà a ser el centre dels programes d'entreteniment on es presentarà als caníbals com a «víctimes d'una societat repressora, que impedeix satisfer necessitats naturals»

En aquest moment passarem a la cinquena fase que el Dr. Overton anomenava de la cosa popular a la politicolegal. Llavors només caldrà que es preparin les lleis per legalitzar el homines manducare.

Els seus partidaris hauran de crear enquestes que demostrin que hi ha un gran percentatge de persones favorables a la seva legalització. Llavors se cedirà la paraula als experts en publicitat per tal que fabriquin eslògans com ara «Menjar persones és bo», «Menjar persones és un dret» o «Els qui s'oposin a menjar persones van contra els drets de la majoria», previs a l'aprovació en referèndum del fet.

Pot semblar una caricatura, però el Dr. Overton només va fer que donar forma teòrica a coses inaceptables que han practicat figures històriques com ara els Borgia, Napoleò, Disraeli, Bismarck o el doctor Goebbels, sense oblidar les que ho practiquen encara als nostres dies.