Un art que vol donar vida

El so relaxant d'un riu baixant la muntanya, la brillantor d'un cel estrellat o bé l'olor característica de la gespa humida són experiències gairebé desconegudes o imperceptibles per gran part de la població. La vida en les metròpolis ens ha allunyat cada cop més de la naturalesa i en lloc de canviar els nostres estils de vida per protegir-la preferim mirar cap a una altra banda. L'exposició Physis comissariada per Freya Day, posa en qüestió aquests tipus d'actituds i ens recorda els efectes adversos que produïm en la natura. Cal destacar la participació d'artistes locals com Jordi Abelló, Albert Macaya o Núria Rion que han estat capaços d'integrar l'espai de la mostra amb les obres, de tal forma que generen una connexió simbiòtica entre la Casa Canals i l'exposició, a més, la fusió d'art, natura i crítica social conflueixen de manera equilibrada i evoquen preguntes com: Estan els deus darrere de tot el que passa? Són qui embruten els camps i permeten els sorolls infernals de les centrals eòliques? Són els culpables de destruir els nostres ecosistemes? Quina és la llavor que estem plantant per les societats venidores? Les nostres arrels són tecnològiques o naturals?

Aquestes qüestions que semblen tretes d'un llibre contemporani inspirat en Homer, són una interpretació personal de les obres i cal visitar l'exposició per comprendre el rerefons de les preguntes. Així i tot, no hi ha una interpretació unidireccional i és interessant veure com d'una obra podem extreure diverses lectures, generant un diàleg entre espectador i objecte artístic.

En una ciutat com Tarragona, els efectes negatius de la indústria estan a l'ordre del dia, per tant, el que ens proposa Freya Day és de vital importància per entendre que no estem anant per bon camí, ja que en lloc de canviar la direcció del vaixell per no topar contra l'iceberg, en el millor dels casos el que fem és reduir la velocitat.

(La Casa Canals l'exposició Physis fins al 15 de maig).