La posada en perill de la «zona de confort»

Hem pogut pensar, al llarg dels darrers anys, que el nostre «model de benestar», envejat globalment, era un fet consolidat i intocable, per molt que els canvis mundials tinguessin la temptació d'influir-nos i posar-nos en un dubte raonable, malauradament, les darreres setmanes han comportat que el nostre «marc de confort» s'ha vist atacat, com mai, i el que és més evident, hem estat conscients que es poden produir canvis que ens afectaran directament al nostre marc d'existència, entès en el seu més ampli concepte.

La nova realitat ens ha traslladat a una dinàmica d'inseguretat que ha arribat a qüestions bàsiques que afecten els aliments, la nostra capacitat de moviment i, fins i tot, directament al mateix marc de seguretat personal, que s'ha vist atacat des de diferents fronts, com mai, des de l'acabament de la segona guerra. Fins i tot, conceptes que donàvem per caducats, han tornat sense cap objecció i ja es parla «d'inflació» com quelcom a assumir en les setmanes vinents i de la que ja notem els primers moviments en la pujada de preus dels productes més bàsics.

Certament, el que és inapel·lable és que, més aviat que tard, passarem de la tranquil·litat personal a una conflictivitat per lluita d'interessos contraposats, cadascun des de la seva justa reivindicació, com un fet canviant que posa en perill la viabilitat de ciutadans i empreses que es veuen abocats a la fallida, si no es «fan coses» per reconduir la situació en un marc que exigirà de molta capacitat de gestió i imaginació per trobar formules possibles.

Ens podem quedar en la crítica fàcil, buscant culpables, però el que és segur és que aquesta via no ens donarà l'estratègia d'èxit que necessitem; el fàcil ara és la queixa, legitima i justa, però a més, s'haurien de fer esforços, entre tots, per saber descobrir els nous camins que facin possible preus possibles, producció raonable i incidència fiscal assumible pels diferents actors implicats, no sent vàlides les desqualificacions mútues en funció de discursos caducats, per molt que quelcom encara busqui potenciar per salvar-se d'una realitat que exigeix molt més que política barata per escapar-se d'obligacions de resposta necessàries.

Crec que tots som conscients que el mapa de futur ens portarà mutacions importants, que no es resoldran buscant models de gestió impossibles i sí amb l'exercici de responsabilitat i transparència irrenunciables, sabent explicar els raonaments que ens han portat a l'actual situació. Podem optar, cadascú, per buscar la seva raó particular, però si això no ve lligat a solucions, poc podem fer; no crec, a més, que la via de la força sigui l'alternativa; necessitem consensos on s'asseguin les parts, sense exclusions, i es puguin fer els «esforços compartits» que calguin, transitar pel camí de la imposició o l'autoexclusió ens portarà a una via d'impotència, on patiran, com mai, els de sempre.

Els conflictes d'interessos sobre els quals s'han de buscar alternatives, és el principal repte que avui tenim plantejat, per damunt de molts altres que quedaran aparcats, per tant, no crec que sigui el moment de les imposicions, sinó el dels acords per fer possible compartir uns sacrificis als quals haurem de fer front amb la màxima responsabilitat i solidaritat.