Cap a una arquitectura moderna

El patrimoni arquitectònic de la ciutat de Tarragona no és només romà. Bé és cert que gràcies a la seva romanitat la ciutat és Patrimoni de la Humanitat, declarada per la Unesco el 2001. També tenim una Tarragona medieval, modernista i una altra, arquitectònicament parlant, molt desconeguda. Estic parlant dels edificis que es van construir des de 1923 fins a la dècada dels anys seixanta. Dies enrere l'arquitecte tarragoní Jordi Guerrero ens va endinsar amb aquesta riquesa arquitectònica dins del marc del cicle de conferències, que organitza la Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura, amb el títol genèric Arquitectura de la II República, GATCPAC, Postguerra i Racionalisme. Va ser un passeig visualitzant una Tarragona gairebé centenària.

Després del Modernisme i el Noucentisme es va arribar a la crisi borsària del 1929 que va posar el fre a la prosperitat viscuda als inicis del segle XX. L'any 1931 es proclama la República, fet que donen nou impuls a la vida social amb ajuntaments més propers als ciutadans, amb preocupació social i per la qualitat de vida urbana. La Segona República Espanyola fou un règim democràtic, proclamat el 14 d'abril de 1931 i que va durar fins a l'1 d'abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, fet que dona pas a la dictadura franquista.

Els edificis d'aquella època van ser, entre altres: 1. Col·legi de les Teresianes, projecte de l'arquitecte barcelonès Bernardí Martorell Puig (1922-1937), després van seguir les obres els arquitectes tarragonins Josep Maria Pujol de Barberà (1939-1945) i el seu fill Antoni P. Sevil (1945-1949); 2. Tabacalera de Roberto Navarro (1928-1930), i al costat la Necròpolis Paleocristiana en el que intervenen el vallenc Cèsar Martinell (1940) i els germans Emilio i José Piñeiro que projecten la cúpula/volta; 3. El preventori de la Savinosa amb dos períodes, segons projecte de l'arquitecte tarragoní Francesc Monravà Soler/FMS (1926-1929 i 1933-1953); 4. Edifici de la Caixa de Pensions, Rambla Nova 77/Assalt, d'Enric Sagnier Villavechia (1926-1929); 5. Cambra de Comerç/La Punxa, d'Antoni Pujol Sevil (1928-1929); 6. Banc d'Espanya, (1927-1929); 7. Casa Cobos, FMS (1926); 8. Escola del Treball, actual IES Vidal i Barraquer, de l'arquitecte tarragoní Josep Maria Monravà López/JMML (1926-1936 i 1944-1953), que ja és un edifici integrat en el GATCPAC.

El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), va ser un moviment existent a Catalunya els anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama en consonància arquitectònica amb els corrents avantguardistes europeus. El Racionalisme va ser un estil arquitectònic que es va desenvolupar arreu del món entre 1925 i 1965, aproximadament. Era una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial (acer, formigó, vidre) que renunciava a l'ornamentació excessiva i atorgava una gran estreta relació amb avenços tecnològics i la producció industrial, que preconitzava Walter Gropius des de la Fundació Bauhaus el 1919.

A partir de l'any 1930 els edificis racionalistes més representatius són: Casa Malé (1930-1931), les cases barates del passatge Pablo Forns (1930-1931) i La Colectiva (1926-1934), Banco Vitalicio (1936-1940), Sanitat (1943-1947), Unió 39 (1939-1941), Casa Calvet-El Faro (1945-1948), Casa Bloc Alegría y Descanso (1940-1945), Grup Verge del Carme (1949-1954). Gràcies als contactes dels polítics de camisa blava de l'època, liderats pel governador civil de l'època José González Sama, tenim dues obres força importants, que són adjudicades a la ciutat. Es tracta de la Universitat Laboral Francisco Franco, actual Complex Educatiu de Tarragona (CET), (1952-1956) i la Ciutat Residencial de Educación y Descanso (1953-1955). L'actual CET sempre ha estat un exemple d'arquitectura escolar, projecte que firmen els arquitectes funcionaris Luis Peral, Manuel Sierra y Antonio de la Vega, sent la direcció d'obra de l'arquitecte tarragoní Antoni Pujol Sevil, que amb Josep Maria Monravà López projecten la Ciutat Residencial, aconseguint a més el doctorat en arquitectura. Vull acabar obligadament amb l'obra més moderna, més avantguardista de la ciutat que no és altra que l'actual Subdelegació del Gobierno, que l'ínclit professor Alejandro de la Sota va guanyar el concurs corresponent. Guerrero va voler titular la seva ponència «... cap a una arquitectura moderna», d'això es tracta de fer valdre aquest patrimoni que ja comença a celebrar els seus cents anys de vida.