Espionatge a l'independentisme

«Tot allò que digui podrà ser utilitzat en contra seva davant d'un tribunal de justícia...». Això és part de l'enunciat dels drets Miranda que veiem sovint a les pel·lícules nord-americanes. Des del 1966, i basats en la 5a esmena a la constitució dels Estats Units d'Amèrica del Nord, qualsevol detingut i just en el moment de perdre el seu més elemental dret a la llibertat, les autoritats li han de recordar l'existència d'aquests drets. Inclouen el de guardar silenci i a tenir un advocat que l'assessori i defensi. Roman ser l'amo dels propis silencis i possible esclau de les pròpies paraules. Ara i a Catalunya, no només no ets amo de les teves paraules, sinó que fins i tot les que dius o escrius en intimitat poden ser utilitzades en contra teva. I no davant d'un jutge, sinó arreu.

L'estat espanyol, Espanya en termes comuns, va adquirir fa un temps un sistema informàtic d'espionatge de les comunicacions pels telèfons mòbils i ordinadors, suposadament dissenyat per obtenir informacions relacionades amb el terrorisme o el crim organitzat. Nomenat Pegasus pels seus fabricants israelians, ja fa temps que es tenia coneixement de la seva utilització partidista i il·legal, de la que va ser víctima el president del parlament de Catalunya Roger Torrent, actual conseller d'Empresa i Treball. Va escriure un llibre sobre això.

Just ara s'ha tingut coneixement que més d'una seixantena de polítics, juristes, empresaris, periodistes i activistes vinculats amb l'independentisme català han estat víctimes d'espionatge amb el sistema Pegasus. També alguns membres de les seves famílies. El sistema permet no només llegir o sentir les comunicacions de telèfons mòbils, sinó també activar el seu micròfon i càmera per a obtenir registres sense que estiguin connectats i sense coneixement dels seus usuaris.

La inamovible Constitució Espanyola en el seu article 18 reconeix el secret de les comunicacions, salvades resolucions judicials. Les autoritzacions per a intervenir un telèfon s'ha d'obtenir singularment per cada uns dels titulars intervinguts, i la resolució pot ser reservada, reserva que es lleva davant d'un tribunal en el cas que es qüestioni.

L'espionatge de tot un col·lectiu de ciutadans, vinculats o no amb l'independentisme, queda fora de tota mida i previsió. És un delicte greu, perseguible des d'instàncies judicials territorials, estatals i europees.

A hores d'ara, esperar que alguna instància judicial espanyola defensi o repari els drets de catalans és una utopia. Els més que probables protagonistes de l'espionatge són els mateixos espies, integrats en l'estructura profunda de l'estat i en connivència amb els poders econòmics, mediàtics i polítics que li donen suport. I tot per mantenir la podridura d'un statu quo que preval a Espanya: amb un cap d'estat lladre fugat, l'actual embolicat en contradiccions de difícil explicació, una corrupció rampant, un sistema judicial venal amb una cúpula il·legalment mantinguda fora de terminis, unes lleis repressives promulgades per majories tramposes, un històric vergonyós d'apallissaments a ciutadans pacífics i altres malandances socials, no s'hi pot confiar en res d'honorable.

Una altra cosa és que poden fer amb la informació que hagin obtingut. Si els que l'han aconseguit fraudulentament són els mateixos inútils que no van ser capaços de trobar cap de les 6000 urnes del referèndum del 2017, potser no cal patir massa.