Cada dia esmorzo amb droga. No, no us espanteu, vull dir que rebo alguna nota de premsa del Cuerpo Nacional de Policia anunciant que han detingut a gent d'alguna organització criminal dedicada a la cocaïna. De la marihuana no en parlo perquè un veí no és un arrendatari com cal si no té una plantació a les golfes i la llum punxada. He provat això dels porros, com el Clinton, aquell president a qui li agradava «estar unit». És el que té haver treballat a un diari del Camp de Gibraltar... jo, no el Clinton.
Ja m'agradaria, però a les dues calades em poso fatal. Com pot ser que la gent s'ho empassi? Però també és veritat que els que no fumen droga estan enganxats a altres coses com les boles de «cristall», perquè sempre voten als mateixos, amb paperines que surten cares. L'última operació policial contra la droga ha comportat la detenció de 39 delinqüents, i no precisament dels que furten un boli al Carrefour. Aquestes intervencions s'han fet simultàniament en tants països, que si no fos perquè a la llista està Paraguai, diria que era una reunió de l'OTAN. Però aquí ve la part que vull que us serveixi per obrir molt els ulls. Ep! Sense drogar-vos.
El comunicat diu que la cocaïna es rebia a un petit poble de Tarragona que sovint visitaven aquests senyors que primer presumptament maten i després presumptament pregunten a qui han matat. És a dir, que tu podries anar amb la família i el gos a passar un cap de setmana a La Mussara, veure a la vora de la carretera un senyor que s'ha aturat a pixar, i pensar: «que simpàtic aquest vilatà». El que no sabries és que és de la Vall Fosca o de Transsilvània i està comptant bitllets de 500 euros –com un rei– entre els arbres. Esborreu això, que no vull tenir problemes. Els ecologistes són tremends: traieu la paraula «arbres».