President Aragonès, practiqui el que predica

N'hi ha alguns que demanen als altres el que no s'exigeixen a ells mateixos. M'explico. Quan es va iniciar el procés de diàleg per resoldre el conflicte polític que havíem patit a Catalunya, es va acordar impulsar tres taules: reactivar la comissió mixta Estat-Generalitat per tractar el traspàs de competències, crear una taula de diàleg entre el Govern d'Espanya i el Govern català per trobar punts de consensos, i impulsar una taula de diàleg Catalunya endins entre els partits catalans. La comissió mixta està en marxa, la taula de diàleg entre Governs està en marxa, però la taula de diàleg entre catalans... ni hi és ni hi serà. Cal recordar que aquesta darrera taula ha de ser convocada pel president de la Generalitat, és a dir, el senyor Aragonès, d'Esquerra Republicana. També cal recordar que el senyor Torra -a qui certament no es pot acusar de moderat per la causa independentista- SÍ que va convocar aquesta taula de diàleg Catalunya endins.

No hi ha cap altre via que el diàleg polític per resoldre problemes polítics. No hi ha alternatives. Ara bé, com el desastre ha estat monumental (perquè cal recordar que alguns es van petar la Constitució, l'Estatut, van menystenir a més de la meitat del poble de Catalunya i tot allò que els va venir de gust) la solució no serà fàcil, ni ràpida, perquè les posicions estan molt allunyades. Però, repeteixo, el compromís del Govern progressista del president Pedro Sánchez i del PSC pel diàleg i la negociació és granític. No hi ha altres vies, ni solucions màgiques.

Llegia l'altre dia l'article d'un diputat d'ERC en què aquest afirmava que «si la taula de diàleg no funciona» –entenen com a «no funciona» que no se cedeixi a les seves exigències– aleshores «caldrà plantejar un altre embat democràtic.» Mentida. El que anomenen «embat democràtic» és repetir el desastre del 2017 amb el resultat per a tots i totes coneguts, fins i tot per aquest diputat d'ERC.

M'agradaria recordar que quan es va produir la declaració d'independència fake, l'oficina d'informació de la Unió Europea va emetre un comunicat en el qual s'afirmava que la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya formaven part del patrimoni institucional i polític de la Unió i que cap país europeu reconeixeria res que les vulnerés (cosa que efectivament va passar). Així mateix demanava que el desastre polític que es va viure a Catalunya es resolgués «amb diàleg dins de la legislació democràtica vigent i de la Constitució espanyola.» Aquest és el camí que hem de recórrer tots i totes, perquè no n'hi ha cap altre. Qui digui el contrari, està mentint. Una cosa és cridar «ho tornarem a fer» i l'altre és fer-ho realment. De moment han passat ja cinc anys des dels fets de 2017 i ningú a tornat a fer res.

Però per començar a buscar la sortida al desgavell que han provocat els independentistes, primer, hauran de reconèixer que més de la meitat dels catalans i catalanes no som independentistes i, en conseqüència, activar la taula de diàleg entre catalans per parlar amb criteri del poble de Catalunya. Perquè fins ara només parlen de Catalunya com a sinònim d'independentistes i això és una falsedat objectiva. Darrerament, sacsegen una mitològica majoria «del 52% a favor de la independència» tenint en compte els darrers resultats electorals. Parlem clarament d'una vegada, quants catalans i catalanes som? ha? Més de 7,5 milions. Quants tenim dret a vot? Més de 5,5 milions. Quants vots van treure ERC-Junts-CUP a les darreres eleccions? 1'3 milions (1,4 si sumem els partits independentistes que no van obtenir representació parlamentària). O el que és el mateix, tan sols un 26% del cens català vota partits independentistes, un de cada quatre catalans amb dret a vot –el percentatge més baix, per cert, des de 2012–.

Aquesta és la realitat. No ho oblideu quan sentiu que «la majoria del 52% dels catalans volen la independència». En conseqüència, el senyor Aragonès ha de decidir si vol actuar com a president de la Generalitat o com a agitador de la causa independentista. Si vol fer això darrer ja va bé, però si vol actuar com un autèntic president de Catalunya haurà de contestar una pregunta molt senzilleta... quan pensa activar la taula de diàleg Catalunya endins? Té alguna cosa a dir-nos als catalans i catalanes que no som independentistes? Més de quatre milions de catalans i catalanes li agrairíem.