El peatge per entrar a Barcelona

Fa uns dies que va sortir la notícia que Barcelona volia establir un peatge per entrar a la ciutat. Un peatge pels vehicles amb l'objectiu de reduir- ne el ús, i millorar les condicions ambientals de la ciutat.

Una idea que ja fa temps que sona, i que sembla més un globus sonda per veure quina és la reacció de la gent.

Personalment, puc arribar a entendre la decisió. Una política que ja funciona en altres ciutats europees, però amb una petita diferència, ciutats europees amb un transport públic de qualitat, competitiu.

Un transport públic que a Barcelona, i sobretot a la seva àrea metropolitana ni és de qualitat, ni és competitiu, i que per sobre de tot és car.

Que succeeix a la Vegueria del Penedès?, perquè que com que el transport públic deixa molt a desitjar en termes de fiabilitat, de freqüències i de preus, molta gent prefereix o té l'única opció d'agafar el cotxe.

Agafar el cotxe per donar resposta a la seva mobilitat obligada en termes laborals, formatius, comercials o universitaris.

No podem afrontar, ni podem acceptar la creació d'un peatge per entrar a Barcelona si abans no s'afronta el repte de la millora del transport públic en la seva globalitat. Primer entenen que és Barcelona, quelcom més enllà de la ciutat i de la seva Àrea Metropolitana.

La Vegueria del Penedès també forma part del fet metropolità, a la seva manera, però sempre menystinguda i sense capacitat de poder traslladar la seva veu als òrgans de decisió del món metropolità.

Ens hem de plantar, no hi pot haver un peatge sense solucionar el transport públic a la Vegueria del Penedès.

Us imagineu que cobréssim 4 euros per cada cotxe que passa per l'AP-7, l'A-2 o la C-32? I per cada tren dièsel de mercaderies que passa pel corredor mediterrani, i per cada avió que ens sobrevola sortint i arribant al Prat? I si cobréssim 4 euros per cada quilo de brossa de Barcelona i l'Àrea Metropolitana que portem a l'abocador d'Hostalets de Pierola?

Els territoris són dinàmics, interactuen amb regions àmplies, i les decisions han de ser consensuades i compartides entre tots els actors, actuar unilateralment com acostuma a fer l'Ajuntament de Barcelona, no és cap bona proposta ni la solució de fons del problema de la contaminació.