Insensibilitat manifesta

Les imatges que apareixen als mitjans de comunicació, en les darreres setmanes, de la màrtir Ucraïna, amb milers de ciutadans morts i mig enterrats, amb clares mostres de violència, ens retorna a aquelles visions superades de la gran guerra, on la raó es veia aparcada en funció de no sé quins raonaments.

Malauradament, actualment ens veiem «atacats» per noves fotogràfiques i reportatges que ens recorden, en la seva màxima crueltat, episodis de la nostra història global, que segurament no esperàvem tornar a veure de manera directa.

El fet de què succeeix més a prop nostra que mai, és una realitat que sembla es vol fer normal, malgrat els esforços per buscar sortides al problema, el que ens porta al panorama exposat no és a una consciència general del problema en si mateix, sinó a un model d'«insensibilitat compartida», que fins i tot es permet aparcar els fets en la nostra quotidianitat, en un exercici de «memòria selectiva interessada» que sembla que no vol ser conscient del que està passant.

És cert que, en el seu moment, el tema era més «cinematogràfic» que real, malgrat les imatges bèl·liques, però en el moment actual, la cosa és a la porta de casa nostra i no crec que ens podem permetre «passar del tema» sense fer res més, creient que la nostra vida seguirà amb normalitat sense problemes.

Ja sé que no es pot exigir a la nostra ciutadania decisions que no li pertoquen, però el que sembla clar és que el que està succeint ens col·loca, per la nostra irresponsabilitat induïda, en un marc de manca de mínim rigor, encara que vulguem fer les aportacions puntuals que calguin, per «calmar la nostra consciència».

Segurament, amb la superació parcial del problema sanitari, podíem pensar que tot estava resolt i que el món tornaria a les bones noves d'abundància d'anys passats, però ens trobem tots en una situació que no se solucionarà sola i que si no s'encerta per part dels dirigents de torn, ens veurem abocats, més aviat que tard, a un nou conflicte bèl·lic global on res tindrà cap valor i la destrucció estarà a l'ordre del dia.

Estic convençut que els desequilibris globals, a tots els nivells, cada cop seran més evidents i, per tant, per molt que pensem que no ens tocarà, ho farà de manera directa, posant en perill un model que cada cop és més precari.

Les meves paraules no volen ser un retret de res sinó constància d'uns fets als quals no els donem la transcendència que tenen en funció d'interessos de no sé qui, és cert que amb anterioritat del cas d'Ucraïna, el món té conflictes evidents també durs i sense límits que ens han amagat i moltes vegades no hem volgut veure, però el que és impossible és pensar que tot es reconduirà.

Crec que hem de ser conscients que el conflicte vigent tindrà costos que haurem d'assumir, i que ens portarà a «pantalles noves» on el nostre model de convivència viscut fins a la data, recularà de manera evident, tal com ja es veu en la nostra quotidianitat, amb pujades de preus descontrolades, conflictes laborals, desacords polítics i l'entrada en una situació d'impotència manifesta.

Si torno a l'exemple de les «imatges», crec que no podem aïllar-nos en el nostre model personal, ni mostrar-nos insensibles al mateix, doncs el que estem fent suposarà «inaugurar» un període d'inseguretat, per molt que ens confonguin des del món mediàtic, amb el vistiplau d'uns governs que tampoc tenen la solució al problema.