La Capona

El dilluns de la setmana passada saltava la notícia inesperada que la llibreria La Capona tancarà les portes el proper trenta de juny. Els propietaris, germans Ricard i Pau Espinosa i Pitu Rovira, han pres la decisió per diverses raons: 1. No hi ha relleu generacional; 2. La manera de comprar ha canviat força i el comerç tradicional es troba en un moment crític i 3. L'aparició de plataformes i d'altres formes de lleure. Els tres gestors de La Capona es van conèixer en l'antiga llibreria VYP (acrònim de Víctor y Paco) que s'ubicà al carrer de Lleida, més endavant es van traslladar al carrer Gasòmetre. El comunicat oficial dels llibreters informava que «Hem intentat , i creiem que ho hem aconseguit, oferir a la nostra clientela –tant particulars com escoles, instituts, universitat i empreses en general– un servei àgil i acurat». Pitu Rovira ens recorda que «en el seu moment vam ser molt valents, ja que sense un duro hem construït una llibreria de referència». Rovira afegeix que «... si fóssim més joves seguiríem, malgrat que en aquest sector toca picar molta pedra». Els motius són molt semblants al que vam viure tot just ara fa quatre anys, juny de 2018, quan també vam viure el tancament de la llibreria La Rambla de la família de Ramon Marrugat, després de més de quaranta anys d'estar al peu del canó. Ricard Espinosa manifestava que «em sap molt malament tancar, però no contemplem cap possibilitat de traspassar el negoci». Es queda «amb la complicitat dels clients i el dia a dia d'un treball que m'apassiona». El seu germà Pau ens va revelar que van triar el nom de la campana catedralícia de La Capona, ja que els tres vivíem a la Part Alta i manifesta que «hem gestionat un tipus de llibreria propera i que acompleix un servei a la ciutat». Així ha estat, després de vint-i-cinc anys hem gaudit d'un espai cultural en el qual s'han programat moltes activitats culturals, entre elles, presentacions de llibres i recitals poètics.

El professor de literatura Jordi Llovet va escriure que «el llibre és un objecte aliè a la major part de la gent». Aquesta és la realitat actual, fet molt trist i un paràmetre més per prendre la decisió, força dolorosa, de tancar la llibreria. Joan Matí i Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, amb motiu d'aquest tancament, va escriure un article amb el títol De La Guàrdias a La Capona. La Llibreria Tarraconense, que havia fundat a la plaça de la Font el poeta Joan Antònio Guàrdias, traslladà a la Rambla Nova 46 la Llibreria Guàrdias, l'any 1959. A més de vendre llibres, hi havia exposicions, presentacions i debats entorn autors i obres, conferències ... L'any 1966 s'obre la Llibreria Adserà i el 1968 la Llibreria de la Rambla, ambdues en ple franquisme. Al cap gairebé de trenta anys, el 1997, es crea La Capona hereva de l'esperit implementat per Guàrdias i continuat per la nissaga Marrugat.

Tothom lamenta aquesta realitat. En síntesi podem dir que els llibres perden molt i els lectors, encara més. Els mitjans de comunicació s'han fet ressò que des de Pimec-Comerç es buscaran vies amb el Govern de la Generalitat i la URV per evitar el seu tancament. Com? Des de la Generalitat es poden gestionar ajuts econòmics, per intentar incentivar que estudiants de comerç puguin donar el pas per fer-se càrrec d'aquest establiment comercial. També és possible que mitjançant la URV es pot anar a la recerca d'un jove empresari que aposti per un negoci cultural, com és una llibreria. Tant de bo, aquests propòsits arribin amb solucions reals. Tots ho celebraríem. En qualsevol cas, moltes gràcies Ricard, Pau i Pitu, pels anys conviscuts que ens heu regalat. Sempre us tindrem en la memòria. Quan passejarem per la Part Alta i sentirem el so de la major de les 19 campanes de la Catedral, la que dona les hores, recordarem amb tristesa que una vegada a la ciutat va haver-hi una llibreria que es deia La Capona.