Esperit i sinodalitat

Benvolguts i benvolgudes, acabem la cinquantena pasqual, uns dies de joia en els quals hem tingut temps de contemplar les gestes de Déu en la primera comunitat cristiana i en la nostra pròpia Església diocesana de Tarragona. I com a culminació de la gran festa de Pasqua, avui celebrem el regal de Jesús ressuscitat que ens ofereix l'Esperit Sant, a fi que seguim experimentant el consol de la seva presència vivificant.

Precisament durant la Pasqua hem tingut la conclusió de la fase diocesana del Sínode sobre la sinodalitat. En aquest sentit, vam celebrar amb goig l'Assemblea diocesana el proppassat 7 de maig al Centre Tarraconense El Seminari. La Comissió diocesana per al Sínode, després d'haver llegit tots els treballs aportats per més de cent grups que van respondre les preguntes formulades, amb un total de molt més de mil persones participants, van elaborar una síntesi de les aportacions rebudes, amb una cinquantena de propostes. Aquestes, a l'Assemblea, després del corresponent debat i amb alguns retocs, foren aprovades. En elles hi sobresurten tres paraules: laïcat, corresponsabilitat i formació. Es tracta d'anar fomentant a les diverses parròquies i comunitats grups de laics i laiques que siguin quelcom més que mers col·laboradors dels mossens, i que, amb la deguda formació, esdevinguin part integrant dels diversos equips apostòlics o pastorals. Per anar assolint aquests objectius cal capacitat de diàleg i esperit sinodal per part de tots, sabent-nos escoltar els uns als altres, a fi de poder escoltar la veu de l'Esperit Sant present enmig nostre.

A partir d'ara, tot aquest treball seguirà dues línies de comunió sinodal: 1) D'una banda, cap a l'Església universal, que ho rebrà juntament amb les de totes les diòcesis del món, amb les quals ens sentim agermanats i en comunió catòlica. Precisament, dissabte vinent, dia 11 de juny, els bisbes, juntament amb un reduït grup de cada diòcesi, ens trobarem a Madrid per tal de recollir els treballs de tot el país. Després, a partir de tot el treball de l'Església universal, les nostres aportacions, enriquides per les mil veus creients, seguidores també de Jesús i creients en el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, quan acabi el Sínode, ens retornaran més plenes, amb més idees, amb més vigor. I nosaltres ho rebrem amb entusiasme. 2) D'altra banda, el document aprovat a Tarragona farà cap al Consell Pastoral Diocesà i serà la base de les seves accions i treballs, per a treure'n totes les possibilitats, per a poder subratllar algunes prioritats que s'han de posar en pràctica en el present immediat de la nostra arxidiòcesi.

Que tinguem la mateixa saviesa i discerniment del profeta Elies (cf. 1Re 19,8-13), per tal d'entendre que l'Esperit de la Pentecosta no es troba en el vent huracanat, ni en el terratrèmol, ni en el foc, signes espectaculars i recurrents per expressar la grandesa divina. L'home de Déu, en canvi, el reconeix en el murmuri d'un ventijol suau, petit i insignificant, aparentment contrari al nostre imaginari de l'omnipotència divina. És precisament aquest ventijol qui fa avançar en la quotidianitat del dia a dia la nostra estimada Església de Tarragona.

Santa Pentecosta!