Carta oberta a un tarragoní que no em votarà

Sempre he dit que tot el que sé ho he après dels meus compatriotes tarragonins i tarragonines, d'aquells que estan d'acord amb mi i també d'aquells que discrepen de les meves posicions. Sí, també d'aquests últims. L'altre dia un d'aquests tarragonins em va aturar pel carrer i em va preguntar si jo era jo (és a dir, si era «el que vol ser alcalde pels socialistes»), en contestar afirmativament em va dir que no em votaria. Ell era nacionalista i, pel que vaig veure, de conviccions més aviat conservadores. Malgrat això vàrem estar compartint una bona estona plegats, parlant de la ciutat i dels reptes que tenim al davant. Va resultar que tenia dues filles petites, com jo mateix, el que va propiciar que compartíssim vivències comunes. Ens vam acomiadar amigablement i quan semblava que ja marxava es va girar un moment i em va dir que, malgrat no estar d'acord amb tot amb mi, apreciava el fet que, com ell mateix, jo intentés ser un bon pare.

Doncs bé, vull dir-li a aquesta persona que té tot el meu respecte i que jo també seré el seu alcalde. Encara que no em voti m'hi deixaré la pell per fer que la seva vida quotidiana vagi a millor. Mireu, una de dinàmiques que grups radicals minoritaris han aconseguit imposar, almenys en part i també a la nostra estimada ciutat, és tractar al considerat «altre» com a sinònim d'enemic, d'algú a qui insultar, estigmatitzar i acusar de qualsevol cosa. Així, veiem que aquests grups tracten als qui no pensen com ells com a membres d'una màfia –textual–, com a «enemics del poble», o qualsevol altra estultícia que els passi pel cap. Sent això trist el que és lamentable és que partits de tradició democràtica o bé callin davant d'aquestes mostres d'intolerància o bé es posin de perfil per no incomodar als seus companys de viatge. Penosíssim...

I aquest és un dels canvis que us proposo. Tingueu la seguretat que quan penso en Tarragona jo no veig enemics, ni adversaris. Ni se m'acut qualificar de mafiosos als que no estan d'acord amb mi. Si guanyo les eleccions i soc elegit alcalde defensaré l'honorabilitat de tots els regidors i regidores de l'oposició i de tots els ciutadans de Tarragona, de tots i de totes, sense distincions. Una societat que es divideix i es polaritza és una societat que entrarà en decadència, és evident. Per contra, una Tarragona unida entorn d'uns objectius de millora i de benestar social és una Tarragona invencible. I aquesta és l'opció que defenso i que vull portar a l'Ajuntament.

En soc plenament conscient perquè personalment no he crescut a l'ombra de sous vinculats a càrrecs públics, depenent dels aparells dels partits. Sempre m'he guanyat la vida exercint la meva professió d'advocat. Per tant, sé el que és tenir dificultats per arribar a final de mes o de les incerteses que implica tenir ingressos irregulars. Per això estic totalment convençut que l'Ajuntament pot i ha de millorar en gestió per guanyar en eficàcia i que la ciutadania en surti beneficiada. Amb les idees clares i les prioritats ben definides.

Aquests que insulten desconeixen plenament la nostra història i no entenen que és justament la unió de tots els tarragonins i tarragonines el que va fer que els supervivents del setge de 1811 tornessin a aixecar la ciutat, que va ser el valor dels nostres avis i àvies el que va reconstruir els edificis derruïts per les bombes i que ha estat el vostre coratge, el de tots i totes els que esteu llegint aquestes línies, el que ens està permetent superar la pandèmia de la covid. Aquest sentiment tarragoní és el que m'ha seduït una vegada i una altra i és el que m'ha empès a voler ser l'alcalde de tots i de totes.

Us demano, amb humilitat però amb fermesa, que us uniu a mi en aquest rebuig als discursos d'odi i d'intolerància i que invoqueu tot allò de bo que tenim com a persones per demostrar-nos a nosaltres mateixos que encara creiem en el somni de benestar amb llibertat que representa aquesta gran ciutat.

I, creieu-me, si obtinc la vostra confiança no oblidaré a aquest compatriota tarragoní que em deia que estava en desacord amb mi, però que parlava el llenguatge comú dels pares que tenen filles i fills petits. Ell potser no em votarà -tot i que confio a guanyar la seva confiança en aquest any que queda fins a les eleccions- però jo seré el seu alcalde, l'alcalde de tots i de totes. I és també per ell que guanyarem... Com sempre us dic, la Tarragona que imagino serà imparable!