Nàstic, il·lusió compartida

El que m'agradaria és felicitar-me per l'èxit i la conquesta d'objectius esportius, esperats i desitjats, des de fa massa temps. El fàcil seria somriure a l'eufòria de la ciutat per fer realitat un anhel, com era la pujada a la Divisió de Plata del Futbol Espanyol. Malauradament, la realitat és un altre i, ara, vist en perspectiva, podem veure com la temporada vinent tornarem al calvari que suposa la 2a Divisió residual.

Segurament, davant el panorama en el qual ens hem tornat a trobar, no és fàcil parlar d'optimisme, però crec que per continuar avançant, bo seria fer un reconeixement a la gent que a fet possible una il·lusió, malgrat que ha durat poc i ha tornat a fer pinya amb molta ciutadania que s'il·lusiona amb el Nàstic i el que representa. L'equip del president Andreu, ha treballat al llarg de molts anys, per fer possible el somni compartit, a vegades amb crítiques amagades i amb pessimisme , lògic quan no es conquereix el que es desitja.

Podem quedar-nos en la mala actuació arbitral i la nul·la sort, però el cert és que som on som i toca, novament, fer l'esforç d'engrescar a una ciutat amb poques alegries darrerament, i és per això que el reconeixement als que tiren del carro entenc que hauria de ser més evident avui.

Podem creure'ns que es pot fer diferent, millor, amb altres estratègies, però soc dels convençuts que la feina que fan els actuals dirigents encara és l'única possible, malgrat desacords puntuals, que sempre hi seran i més si parlem de futbol.

Passat el dol del desànim gallec, seria aconsellable per tornar a exercir el lideratge que es té per part del president, per continuar buscant una fita a la qual estic segur que tenim dret, per sobre de la mala sort, les decisions de tercers en contra de nosaltres, o el mateix desànim que tot això comporta.

En moments com els que vivim, on cada cop serà més difícil trobar punts de trobada que suposin il·lusions compartides, crec que toca superar el malson viscut per a tots, recordant el que han estat aquests dies, on tot era possible, i on milers de conciutadans van tornar a vestir amb orgull els nostres colors, per ratificar el desig que teníem a prop.

Recuperar el sentit comú, un cop assumit el problema, és el pas a fer, sense pressa de temps, si realment el que volem és reconquerir el que ens pertoca, amb el màxim suport al qual ens ha de portar a fer-ho realitat.

Ja sé que el fàcil és parlar quan les coses surten bé i s'aconsegueix el desitjat, però no seria lògic abaixar la guàrdia, ni entrar en una època de pessimisme, quan el que s'està jugant és l'anhel de les persones que fan possible que el Nàstic, sigui una referència de l'esport, no solament a casa nostra, i que en qualsevol cas, es tornaran a animar a l'espera d'una temporada millor, que sigui l'antesala de la fita desitjada.