Diari Més

Creado:

Actualizado:

Catalunya era la regió més pròspera d'Espanya, però actualment crec que ni estem en el podi. Ja fa uns deu anys que Catalunya anat perdent aquest lideratge i des de l'any 2017, amb el procés, el poder polític, econòmic i institucional de Catalunya, ha quedat en una situació de subsidiarietat i regionalització respecte al centre de decisions madrileny. Tot plegat ve des que el president Artur Mas ja manifestava al president M. Rajoy el greuge de les inversions que es feien a tot el territori català. Els pressupostos eren uns i les realitats unes altres. Recentment, s'han conegut les xifres, que són d'escàndol. El dèficit històric que acumula la comunitat catalana des del 2009: 12.383 milions d'euros. L'Estat manté que no és cert que a Catalunya s'inverteix menys que en altres comunitats. Aquesta xifra és la suma de dos conceptes. Per un costat 3.000 milions són les quantitats no invertides entre el 2009 i el 2013 corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estat, que preveia destinar a Catalunya l'equivalent al seu pes en el PIB del total de recursos de les comunitats autònomes. La segona xifra és la inversió prevista en la comunitat entre el 2014 i el 2021 i l'efectivament realitzada. Són uns 9.000 milions que, malgrat estar pressupostats, mai es van invertir. L'any passat arribaren tan sols 740 milions dels 2.000 previstos, que suposa una execució del 35,70%. Fons del Ministeri de Transport van dir que es devien depurar tres grans efectes extraordinaris: 191 milions invertits l'any 2021 en el rescat de les radials a Madrid, els 200 milions de la compra de trens també a Madrid «que no són infraestructures» i els 70 milions d'alliberament de provisions dels anys anteriors a Catalunya.

Des de la Generalitat informen que enlloc «d'avançar en la reversió, estem augmentant el nivell de dèficit d'inversions fins aquests 12.000 milions d'euros ... No hi ha cap explicació ni raons objectives que justifiquin que Catalunya estigui a la cua d'execució d'obra pública». Els fets d'octubre del 2017 significaren els canvis de la seu social d'empreses i bancs. Va ser un despertar dolorós i van deixar al descobert una doble debilitat: per un costat, la del directori independentista, al que sol la gran vergonya del govern Rajoy, ordenant l'actuació policial de l'1-O, va permetre maquillar la manca d'estructures d'estat promeses i les limitacions del moviment per forçar una negociació amb l'Estat. Per una altra banda, la d'una burgesia local, la qual se suposava un poder real molt superior que en realitat tenia, per incidir en la seva pròpia societat en l'inici del nou mil·lenni.

El que és evident és que el procés no ha servit per augmentar el poder polític, econòmic i institucional de Catalunya, sinó tot el contrari. El país i Barcelona darrerament està en una situació de subsidiarietat i regionalització respecte al govern central. Gairebé estem com la tardor del 1923, quan Francesc Macià, liderant el seu projecte d'Estat Català contra la Restauració, va escriure «Els elements capitalistes de Catalunya si ara són refractaris al separatisme seran els primers a adherir-s'hi el dia que el vegin victoriós i seran els que el sostindran després com ara sostenen el vell règim». Durant els anys del procés, l'independentisme, malgrat dels reguards sempre presents en el seu sinus i la informació que disposava la direcció, acollí l'esperança que arribada l'hora de la veritat, financers, empresaris i la majoria de la burgesia catalana, si bé no estimularia la independència, no s'oposaria d'una manera frontal. Però la realitat va ser la que va ser.

Recordar el passat i entendre'l bé és prioritari per revertir la situació actual i arribar, no ja a un bon port, sinó a algun port. També és cert que el govern central, sobretot quan manava la dreta del PP, no va afavorir ni gens ni mica les inversions a Catalunya. Hem de sortir d'aquest llast que dura massa. Totes les entitats empresarials i socials han de remar junts per col·locar a Catalunya el lloc que li pertoca, pensant en el futur, exigint a l'Estat les inversions que en dret ens corresponen, d'acord els impostos que paguem. Els catalans ens mereixem molt més que el que rebem de l'Estat.

tracking