Que el 'general hivern' no s'emporti les cases de milers de families

Segons els darrers estudis les conseqüències de la guerra a Ucraïna, per a les classes mitjanes treballadores, seran devastadores. Ja patim un fort increment del cost de la vida que ens retorna als anys de la crisi del petroli dels 70. Els analistes afirmen que quan el general hivern desconnecti el subministrament de gas, el preu es dispararà i de retruc el de l'electricitat, que elevarà el cost de tota la cistella de la compra. Davant d'aquest panorama –que segons els líders de l'OTAN preveuen llarg fins que no es puguin substituir les fonts d'energies fòssils per renovables o hi hagi un acord de pau– el dilema dels vulnerables serà: menjar o pagar la hipoteca? Accedir a la calefacció serà un privilegi.

Com sembla que la pau en aquests moments no forma part de la prioritat ni de Rússia ni dels Estats Units, a les administracions més properes ens toca vetllar per allò que sí que podem fer: que el rebut de les hipoteques no es converteixi en un nou tsunami que propiciï els desnonaments.

Com? Des de finals dels anys 90 i fins iniciat el segle XXI, les entitats financeres van contractar milers de préstecs hipotecaris on a l'escriptura no es pactava una quota mensual determinada, sinó que el que se signava era que el client podia amortitzar cada mes a voluntat, hipoteques anomenades Rédito Ad Libitum (REDAL) que ve a dir «paga com puguis», on el prestatari tenia dret a amortitzar menys mensualment.

Fa uns mesos, l'Audiència Provincial de Girona se sumava a les Balears i Madrid en reconèixer els préstecs REDAL, perquè no detallava com havia de ser l'amortització i quina quantitat s'havia de pagar cada mes. El client no podia saber el que havia de pagar mensualment, ni el que devia al llarg del préstec. Per tant, el client podia i pot exigir el que es va pactar: que se li permetés pagar menys mensualment.

La primera dificultat per fer efectiva aquesta obvietat, rau a haver-ho d'explicar a un jutge civil –encara que s'ha entrat en una etapa de més serietat en el control dels contractes hipotecaris–, durant anys els afectats estaven indefensos. La ciutadania confiava a trobar una justícia disposada a escoltar, i que pogués fer l'esforç necessari per entendre quins aspectes enganyosos tenen els contractes hipotecaris. Malauradament no va ser així. Ara, almenys, apareixen jutges que tenen certa formació financera.

Les autoritats autonòmiques de Consum –que són les que tenen les competències sancionadores– estaven a l'espera de resolucions judicials que no acabaven d'arribar i no entraven en el fet administratiu de complir la Llei: sancionar allò que els pertoca, les clàusules abusives. Conseqüència: molts dels afectats han arribat tard.

Els consumidors encara van a l'advocat quan ja estan dins del procés d'una execució. Si l'afectat va abans de deixar de pagar, quan comença a tenir dificultats, possiblement podrà mantenir el seu habitatge pagant la quantitat que pugui assumir i fins que la seva situació econòmica millori. El banc no perd res: continua cobrant alguna quantitat i si al final de la hipoteca el client no ha pogut pagar tot el que se li va concedir, es ven el pis i es fa la liquidació.

A les Illes Balears ja ens hem pres seriosament que no podem contribuir en la destrucció financera de la classe mitjana treballadora. Estem parlant de qüestions tècniques i financeres, no jurídiques.

Consum de les Illes Balears ha programat un curs per a magistrats, advocats, associacions de consumidors i personal del departament que ajudi a esbrinar com i quines hipoteques es van signar; si aquestes tenien la suficient transparència; si al consumidor se l'explicava de forma clara el que estava signant i si les entitats financeres van incórrer en la redacció de clàusules abusives sancionables.

Durant el curs es treballaran les clàusules REDAL que provenen del Dret Civil: conèixer si es va pactar l'amortització del préstec mitjançant un sistema de quota lliure, el préstec ha de ser amortitzat amb aquest mateix sistema; el compliment i les conseqüències que es poden derivar segons la legislació de Consum. Si els clients aconsegueixen disposar de documents acreditatius de pràctiques abusives, evitarem l'espoli de la banca a la ciutadania. L'objectiu és fer complir el que es va pactar i que les famílies en una situació complicada com es preveu, puguin pagar una quantitat a mida i evitar així que la crisi de la guerra els acabi desnonat de casa seva.