Tribuna
L'oportunitat perduda del sector agrari català
Gerent de l'ACATCOR (Associació Catalana de Comunitats de Regants)
El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei dels Espais Agraris el 29 de maig del 2019 i va donar resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori. Aquesta Llei havia de ser, i dic «havia» perquè encara no s'ha desenvolupat, l'instrument que permetés planificar el territori tenint en compte el sector agrícola, ramader i forestal en el seu vessant de productor d'aliments, béns i serveis, però també valorant el seu paper d'equilibrador del territori i cohesionador social.
Transcorreguts més de tres anys de l'entrada en vigor de la Llei, les seves tres eines bàsiques, el Pla Territorial Sectorial Agrari, l'Anàlisi d'Afectacions Agràries i el Registre de Finques Agràries en Desús, estan en una fase de desenvolupament molt inicial i, en el cas del Pla Territorial Sectorial Agrari, encara ni s'han posat els fonaments per a la seva redacció.
La manca de desenvolupament del Pla Territorial Sectorial Agrari la considero especialment rellevant per la implicació directa sobre la implantació dels parcs solars fotovoltaics i els parcs eòlics. Si ara es disposés d'aquest pla, els ajuntaments podrien adaptar les seves normes i plans urbanístics al que determinés el pla sectorial corresponent i, això, delimitaria on es poden posar parcs solars o eòlics.
Disposem d'un instrument molt potent que hagués pogut evitar molts problemes. L'exemple més clar i recent és l'aprovació del Decret Llei 5/2022 de 17 de maig, que dona llum verda a ubicar plaques solars en terrenys de regadiu quan, des del 2019, existia una restricció en aquest sentit. Que ara s'hi puguin posar plaques solars en lloc de dedicar-los a la producció de matèries primeres, pot tenir greus repercussions en la nostra sobirania alimentària i, per extrapolació, en el despoblament i desertització del nostre territori.
El més greu de tot plegat és que tenim un instrument com la Llei dels Espais Agraris, fet per protegir els sòls agraris, i que no s'ha desenvolupat per motius que, algun dia, els nostres dirigents ens haurien d'explicar.