La festa de l'Assumpció de Maria

Amb l'arribada del mes d'agost fa cap, també, una celebració que a nivell d'Església és la més important sens dubte d'aquest temps. Es tracta de la festa de l'Assumpció en cos i ànima de la benaurada Verge Maria. Només a la nostra arxidiòcesi trobem una multitud de pobles i viles que celebren aquesta festa mariana com a pròpia per patronatge o per devoció popular des de fa segles. Esment especial cal fer del poble de la Selva del Camp, que celebra aquesta festa amb la representació del Misteri de la Selva, recuperat des del 1980. La tradició que Maria va pujar al cel en cos i ànima sorgeix des dels inicis de l'Església. A l'Orient ja trobem manuscrits des del s. IV d'una festa celebrada en honor a Maria anomenada El record de Maria, que feia referència a la seva assumpció. Més endavant, al s. VI, es va començar a anomenar aquesta festa, festa de la Dormitio o Dormició de Maria, en la qual se'n celebrava el final de la vida terrenal i l'assumpció al cel en cos i ànima. Va ser a partir del s. VII que a aquesta festa se la va anomenar de l'Assumpció.

Tot i que la tradició i el magisteri de l'Església feia molt segles que celebraven l'Assumpció de Maria en cos i ànima al cel, tot i que podem trobar fins i tot la tomba buida de Maria a Jerusalem i una basílica anomenada de la Dormició al lloc on la tradició diu que Maria va fer el trànsit, no va ser fins l'any 1950 que l'Església no va declarar oficialment el dogma de l'Assumpció de Maria.

Així l'1 de novembre de 1950 es va publicar la butlla Munificentissimus Deus en la qual el Papa, fonamentat en la Sagrada Escriptura (Ap 12,1 i Lc 1,28), en la Tradició de l'Església catòlica, prenent en compte els testimoniatges de la litúrgia, la creença dels fidels guiats pels seus pastors, els testimoniatges dels pares i doctors de l'Església i el consens dels bisbes del món com «Magisteri vivent», declarava com a dogma de fe catòlica la doctrina de l'assumpció de la Mare de Déu:

«Per això, [...] declarem i definim ser dogma divinament revelat: Que la Immaculada Mare de Déu, sempre Mare de Déu, complit el curs de la seua vida terrestre, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial.»

Més enllà de la tradició, dels dogmes i el magisteri, és lògic pensar que Jesucrist, el Fill de Déu, no deixaria que el cos de la seva Mare conegués la corrupció. I que no sols la lliuraria de la corrupció sinó que atorgaria a Maria el goig i el premi de la glorificació en cos i ànima tal i com ens té promès.

Aquesta festa parla de nosaltres mateixos perquè ens mostra a quina realitat estem cridats. Maria és 100% humana com tots nosaltres i ha rebut ja la penyora de la resurrecció i amb ella la glorificació. Per això podem dir que Maria és model i mirall per als cristians, perquè és model fins i tot en el seu final terrenal. Celebrant l'Assumpció de Maria estem celebrant també la nostra pròpia condició de fills de Déu, perquè tots els batejats som cridats a aquesta mateixa assumpció i glorificació. Maria ja està participant d'aquesta divinitat de Déu a la qual tots som convocats.

Posem-nos en marxa, doncs, i fixem-nos en Maria. Ella ens acompanya al llarg de la nostra vida i és intercessora davant del seu Fill Jesucrist per tal que, com a mare, ens puguem sostenir en ella en les nostres necessitats. Però compte! Fixar-se en Maria no vol dir quedar-se embadalit davant la seva imatge. Vol dir fixar-se en ella per a poder ser el millor deixeble del Crist tal i com ella també ho va ser a la terra. Espero i desitjo que aquest proper dilluns 15 d'agost celebrem amb especial devoció aquesta festa de l'Assumpció de Maria.