17 d'agost, cinc anys

En recordant els cinc anys transcorreguts des dels atacs terroristes del 2017 a Barcelona i Cambrils, l'inefable Instituto Elcano publica un estudi amb la seva versió de les implicacions d'Estat Islàmic en el atacs. Titulat «...Célula de Ripoll, enlace con el aparato de seguridad exterior de Estado Islámico» després de molts revolts i circumloquis arriba a la conclusió de què «...era possible afirmar que la célula de Ripoll no podía tratarse de una célula integrada en EI,...» i que «..debido al cambio de estrategia para atentar en Europa... sólo cabía que la célula de Ripoll fuese una célula independiente», amb alguns «tot i quès». En tot el text no hi ha cap referència precisa a l'activitat i personalitat de l'imam Es Satty, els seus antecedents penals per tràfic de drogues, el seu allistament com confident de la Guàrdia civil tan bon punt va sortir de presó i la seva connexió amb agents del CNI fins cinc dies abans dels atemptats. Ni tampoc a la no explicada desaparició de l'imam de qui l'única evidencia trobada de la seva presència al xalet d'Alcanar, destruït per l'explosió el dia abans dels atacs, fou un pedaç d'un document d'identitat al seu nom, segons consta en les actuacions judicials. L'Instituto Elcano, oficialment Real Instituto Elcano, es defineix com el «think-tank español líder en estudios internacionales y estratégicos, y un centro de pensamiento de referencia en Europa y en el mundo». És una entitat privada fundada el 2002 amb persones vinculades a universitats privades catòliques de Madrid que, ves per on, compta com vicepresidenta amb la ministra de Defensa del darrer govern de Rajoy en el moment dels atacs, senyora Mª Dolores de Cospedal. La ministra de Defensa era l'última responsable del CNI i recentment ha estat coneguda per les seves relacions amb el comissari Villarejo en converses gravades que la vinculen amb l'Operación Cataluña. El director de l'Instituto és un obscur personatge de nom Charlie Powell, que podeu adscriure on vulgueu.

De tot el que va passar aquells dies s'ha escrit molt, inicialment i després en edicions successives, una bona part d'elles destinades a embolicar la troca i eludir responsabilitats possibles de l'estat espanyol. El tractament judicial, de fet, el judici dels responsables directes supervivents, no ha aprofundit en els aspectes organitzatius dels atacs. De l'imam de Ripoll es podria dir allò de què «encara el busquen» si no fos per què no, no el busquen, no fos que, en trobar-lo ens aportés alguna sorpresa.

Qui vulgui saber què va passar aquell agost d'ara fa cinc anys, ho pot trobar detallat a la premsa dels primers dies. De com la tragèdia va colpejar les Rambles primer, l'assassinat d'una altra persona per robar-li el cotxe, l'atac a gavinetades a Cambrils que ferí de mort una altra víctima i la resolució policial amb la mort a trets dels responsables i les subsegüents detencions. De com el poder constituït per la Generalitat de Catalunya se'n va fer càrrec de les actuacions de forma totalment autònoma i eficaç, mentre el «gobierno del estado» mig despertava de la migdiada estival i el seu president arribava a Barcelona quan tot s'havia acabat.

S'han de repassar les declaracions de les primeres hores, quan un experimentat membre de les forces d'ordre públic va dir que allò feia molta pudor d'un atac de «falsa bandera» i altres van revelar els vincles de l'imam amb el CNI.

Després van aparèixer els spin doctors i tota la informació es va barrejar en una cerimònia de la confusió, per tal d'evitar treure l'entrellat d'un dels afers més greus que han afectat el nostre país.

La justícia (espanyola) va decidir fa temps donar-li el tradicional carpetazo que espera que el temps ajudi a oblidar-ho tot. Però els familiars de les víctimes i alguns més no ho oblidarem mai.