De la pandèmia a la guerra d'Ucraïna

Des de l'anunci del decret d'estat d'alarma del 14 març del 2020 fins avui, el món ha mudat, res tornarà a ser el mateix. Els líders mundials parlaven de guerra enfront la COVID19; desgraciadament la guerra l'estem vivint ara a Europa, com d'altres països l'han viscuda i la continuen vivint en un món en continu conflicte bèl·lic, que tot augura que serà llarg, pel control de les matèries primeres i les fonts d'energia. La pandèmia no ens ha fet millors, i en lloc de col·laborar per afrontar les noves situacions crítiques, incomprensiblement s'imposen les sortides asimètriques, insolidàries i bel·licistes. En aquella primavera perduda del 2020, tot va canviar: les inquietuds, les reclamacions i les denúncies dels consumidors van mudar. Tot girava entorn l'angoixa davant del possible contagi de la COVID19, l'objectiu principal era com sobreviure a una situació nova per a nosaltres: espais buits, botigues tancades, el teletreball i les comunicacions suspeses. De forma efímera, la ciutadania trobava nous referents socials com a herois davant la por: els treballadors sanitaris i la gent empleada dels serveis essencials, que, a risc de la seva salut, mantenien viva una societat tancada a casa esperant que el bitxo no entrés per la porta.

Com tothom, les autoritats de Consum de les diferents autonomies es van haver d'adaptar ràpidament a les noves circumstàncies.

Un cop han passat diferents onades i amb la població majoritàriament vacunada, el que hem viscut durant aquests temps ens ha d'ajudar per afrontar la nova situació.

Segons el Banc d'Espanya: «La factura energètica absorbeix una part important del total dels ingressos a aquells que tenen dificultats per arribar a final de mes». Per contra, les famílies amb més ingressos, «no han modificat el seu nivell de despesa en altres partides aprofitant les seves taxes d'estalvi».

A les darreres taules estadístiques, publicades per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social, a Espanya el 44,9% de la ciutadania té dificultats per arribar a final de mes i a Catalunya l'índex se situa en el 42,5%. Aquestes xifres corresponen als darrers estudis que daten del 2021 quan ningú podia imaginar el que passaria el 2022, amb el fort cop que per a l'economia europea han significat les sancions imposades a Rússia per la invasió d'Ucraïna.

El mes de juliol l'IPC va pujar fins al 10,8%, segons l'OCU; les famílies espanyoles pagaran uns 830 euros més en la despesa anual d'alimentació respecte a l'any passat. Un dels aspectes més alarmants, destaquen, és que els aliments que presenten les majors pujades són productes de primera necessitat com la farina, l'oli, els ous o la pasta, la qual cosa repercuteix directament en l'economia domèstica. Per contra, segons Hisenda, al segon trimestre els afortunats que han negociat un increment salarial d'enguany només tenien una pujada del 2,9%. Brussel·les, tenim un problema!

L'associació de consumidors ASUFIN ha presentat el seu IV baròmetre de Crèdits al Consum. De les enquestes realitzades es desprenen conclusions preocupants: les famílies que tenen capacitat de despesa i tenien previst fer reformes a la seva llar o canviar el cotxe han decidit ajornar la decisió per veure l'evolució de l'economia. L'altra meitat dels espanyols, aquells que arriben amb dificultats a final de mes, estan demanant crèdits per afrontar despeses sobrevingudes i del dia a dia.

Els continus increments de l'SMI fets pel govern d'esquerres a Espanya i la revalorització automàtica de les pensions van en molt bona direcció. Convé recordar que, en canvi, els salaris continuen en una situació d'estancament o de pujades molt inferiors al cost de la vida. Els salaris a Espanya són baixos, un 20,2% menors que la mitjana europea; això fa que els assalariats a Espanya tinguin majors dificultats per suportar increments en el cistell de la compra similars als que afronten els nostres veïns europeus.

Aquest panorama, inimaginable fa tres anys, comporta que s'hagi de reforçar la vigilància del mercat i sancionar aquelles empreses que incompleixen la legalitat vigent.

Encara que les autoritats de consum massa sovint tenen limitades les seves actuacions competencials sobre els productes bàsics, aquest control ha de ser una prioritat.

La nostra responsabilitat com a executius és actuar amb les eines que tenim a l'abast i que ha aprovat el Legislatiu (sorgit del nostre vot ciutadà per escollir els Parlaments) i per molt que només tinguem competències, principalment, en temes d'etiquetatge, publicitat i clàusules abusives, són palanques suficients per, en col·laboració amb la resta d'administracions, fer possible una veritable defensa dels consumidors allà on les economies familiars fan la part més important de la seva despesa: el cistell de la compra, l'energia i la banca.