Anem d'excursió? Perdoni?

«Escolta, estàvem a tocar del cim i va haver-hi una pedregada. Tornem a començar. Quan sortim d'excursió?». Així, amb aquesta frivolitat, amb aquests jocs metafòrics sempre buits de contingut real, amb aquesta irresponsabilitat... Aquesta és la recepta del senyor Turull, líder de Junts, de cara al nou curs polític que ara s'enceta. És a dir, res de resoldre els problemes derivats de l'augment de la inflació, ni de millorar els serveis –que són molts– que depenen de la Generalitat, ni d'augmentar les inversions al Camp de Tarragona. De tot això, del que és propi d'un Govern, res de res. El que cal és «sortir d'excursió» repetint la fórmula que va portar Catalunya al desastre el 2017. Així com sona, amics. Tot, a més, barrejat amb recriminacions diàries i constants entre els mateixos partits independentistes (el cas de la senyora Borràs, per posar només un exemple recent, n'és un exemple paradigmàtic dels que provoquen vergonya aliena).

Catalunya no es mereix estar en mans d'uns irresponsables, així de clar. En aquests moments la mateixa presidència del Parlament –la segona institució del país– està en situació de pur interinatge pel vodevil que Junts, ERC i la CUP protagonitzen respecte a la substitució o no de la senyora Borràs.

Hem viscut tants episodis inversemblants aquests darrers deu anys que això ens sembla quasi normal, però no ho és en absolut. I tot perquè els partits independentistes no paren de tirar-se els plats al cap.

Aquest estiu hem vist com es baixava moralment del nivell zero quan fanàtics que cridaven i insultaven a les víctimes del terrorisme dels atemptats de la Rambla i de Cambrils eren saludats després amablement per la mateixa senyora Borràs, dirigent d'un dels dos partits que formen l'actual Govern de la Generalitat. Aquests manifestants consideren, al més pur estil d'una conspiració Trumpiana, que «l'Estat opressor» és el responsable dels atemptats, que els coneixia i que no va fer res. Tot, òbviament, sense aportar cap prova. Quan s'arriba a aquest nivell de fanatisme delirant és quan la racionalitat queda orfe, en sentit literal.

Els creadors del «fabulós pla secret de les jugades mestre» encara han d'explicar perquè van mentir durant tants anys al poble de Catalunya assegurant que «tot està preparat», que «s'ha fet la feina», que «hi ha reconeixements internacionals garantits» o que «les estructures d'Estat estan llestes» quan no va haver-hi res de res tret d'una fenomenal enganyifa a la gent que, de bona fe, va creure en aquestes faules.

No dic tot això a tall de recriminació o de burla, en absolut. Ho subratllo perquè siguem conscients que aquells que segueixen jugant amb les paraules i «anant d'excursió» cap a la literatura de ficció no ens tornin a dur pel camí del pedregar.

Seria l'hora de què els líders independentistes tinguessin el coratge, realment insòlit, de dir la veritat. El que no farem mai els i les socialistes, ni Salvador Illa quan sigui president de tots els catalans i catalanes, és mentir-vos o tractar-vos com a nens petits. N'hi ha que han preferit una bella mentida a afrontar la realitat, són els que no s'haurien d'acostar a les institucions ni per fer-se una selfie.

Catalunya és un sol poble, de més de 7,5 milions d'habitants, no de menys d'1,5 milions. Tots som ciutadans de Catalunya i no pot ser que ens tornin a fragmentar en funció d'un nacionalisme identitari que ens divideixi per la meitat. Quan el senyor Aragonès nega la taula de diàleg entre catalans està menystenint als més de 4 milions de ciutadans de Catalunya que no votem als partits independentistes, és a dir, està abdicant de la seva condició de president de TOTS els catalans.

Salvador Illa mai cometrà aquest error. Nosaltres defensarem els interessos d'aquells que ens hagin votat, dels que no ho facin i, fins i tot, d'aquells que ens insulten. Perquè sabem que si ens tornem a unir entorn d'uns objectius socials d'excel·lència els millors dies per Catalunya, i sobretot per als catalans i catalanes a peu de carrer, estan per venir. Fem-ho possible!