El nou curs

Sembla evident que la tornada a la normalitat, després de les vacances, comportarà la presa de decisions polítiques importants de cara al que constituirà una llarga campanya electoral amb les Municipals del pròxim any i les generals; esperem que aquesta dinàmica electoralista no ens porti cap a panorames de frustració generalitzada, dintre del mateix marc de crisi que, ben aviat, es farà realitat i ja no permetrà més «maquillatges» mediàtics interessats per uns i altres.

Al llarg del mes d'agost, hem assistit a debats, fora de la realitat, que l'únic que buscaven era «entretenir» al personal per buscar un retard respecte de les noves, no gaire agradables, que s'assentaran al llarg dels mesos vinents. Hem debatut del «termòmetre», en relació amb mesures de control de despesa energètica, en un exercici d'arguments fora de la mateixa evidència, però que ha servit per multitud d'opinions que, en tot cas, ja ha passat a millor vida, un cop els temes importants han començat a ocupar el seu espai; també hem parlat molt de qüestions generalitzades, sense oblidar tot el que es refereix al món de l'esport i la mateixa discussió respecte del lideratge de la pujada de temperatures com mai, que ha estat tema de conversa de referència obligada.

Ara, un cop superat el període d'esbarjo, per una part de la societat, el que toca és començar a fixar discussions que no es poden retardar, així, la concreció del tema del poder judicial, la mateixa aprovació de la nova Llei Concursal, la fixació de mesures de despesa pública, en relació als darrers moviments econòmics o la trobada d'entesa en projectes infraestructurals per Europa, i que ens afecten directament, hauran de ser temes a treballar des del possibilisme, malgrat que l'ombra de «l'electoralisme» continuarà vigent al llarg dels pròxims mesos.

No oblidem, tampoc, que la nova «singladura » en portes es veurà molt condicionada, també, pels moviments globals, en els seus diferents aspectes i, de manera decisòria, el posicionament rus, respecte a punts com el subministrament energètic al nord d'Europa, que serà un fet emblemàtic que ens condicionarà més del que puguem sospitar. Fins i tot, el mateix desenvolupament del tema sanitari, sense noves referencials importants als darrers mesos, haurem de veure com es materialitza de cara a l'hivern. És a dir, entrem en un nou cicle, amb una gran quantitat de «decisions» pendents de concretar i que poden suposar canvis anunciats i que encara podem veure com aliens al nostre model de vida, però que venen per consolidar-se i als que haurem «d'atacar» des del seny i la transparència.

Finalment, no oblidem que el conflicte d'interessos tornarà a ser referència obligada en moltes de les actuacions públiques, que s'hauran d'implementar, el que comportarà greus diferències de tota mena a l'hora de la seva posada en pràctica que, fins i tot, suposaran dubtes raonables respecte de la seva constitucionalitat i, per tant, suposaran un gran conflicte social important que serà complicat d'explicar des de lògiques que es veuran superades per un realisme avassallador.

En tot cas, el que sembla indiscutible, és que venen moments difícils, especialment per a una Europa que ja porta molt de temps sense capacitat de lideratge i pendent dels moviments de tercers que, lògicament, busquen el seu interès legítim i el de la seva gent. Esperem, en qualsevol cas, que la reordenació dels equilibris globals, avui a precari, puguin reconduir una situació difícil.