L'administració i els administrats

Vull manifestar d'entrada que estic a favor de les tecnologies informàtiques i de les signatures electròniques, perquè et facilita força la feina i t'estalvia temps, a vegades molt de temps. Però a vegades, aquests avenços jugant en contra de tothom. Explicaré el que estic vivint actualment malauradament. Com arquitecte tècnic que soc, vaig tramitar a finals del mes d'abril, dues cèdules d'habitabilitat del mateix edifici, plurifamiliar d'habitatges, segon, primera i tercera, primera de la Part Alta, cap problema. Més endavant el propietari vol canviar els banys de cadascun dels estatges. A més, com casa centenària que és, datat l'any 1800 segons cadastre, té les clàssiques comunes de l'època i que es volen mantenir. El pressupost per cada habitacle és de 3.241,16 euros i ho tramitem a mitjan juny. Prèviament, ja sabem que la llicència corresponent trigarà potser uns dos mesos. Aquí comença el calvari, precisament no de Setmana Santa, ara estem a la passió i tenim l'esperança d'arribar a la Pasqua de Resurrecció. Consulto al departament de Llicències d'Obres i em van dir que fins passat l'estiu res de res, fa dos mesos que estan col·lapsats els expedients, i, per tant, hi havia una llista llarga d'espera de la ciutadania. Motiu del retardament? Canvi informàtic a tota la casa gran i això ha repercutit que tots els expedients de tots els departaments municipals portent un retard infreqüent. Valguem Déu?

Del mateix expedient, vaig haver de tramitar un requeriment. Per omplir telemàticament el formulari corresponent també ha estat una cursa amb tanques, per què? Des de llicències, en primera instància, una funcionària va ser molt amable i em va dir que des del canvi del programa informàtic hi havia queixes, consultes i problemes. Una segona trucada al departament esmentat, perquè no hi havia forma d'omplir el formulari em va dir que truqués a l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana/OMAC i aquesta em remet als informàtics i em donen el seu telèfon. Truco diverses vegades i ningú em va respondre, ni baldament un contestador automàtic respon.

Per finalitzar una mena d'acudit. Sopant amb els meus amics de la junta del Gremi de Pagesos, a la plaça de la Font, els hi explico tota aquesta cursa administrativa municipal tarragonina. Com els gairebé set mil euros de pressupost signifiquen una obra important i estem a la Part Alta, també l'expedient ha de passar per Patrimoni, només faltaria. Un comensal, em va dir: «Josep Maria, que a la segona o tercera planta poden haver-hi restes arqueològiques». Plorar, riure, així estem.

Crec que les normatives urbanístiques i les lleis en general, que ens atorguem els ciutadans estan molt bé per la bona convivència entre tots els ciutadans, però, a vegades, hi ha qüestions que clamen al cel. Crec que l'administració ha de ser més flexible. També ens trobem, no molt sovint, també és cert, en situacions que els ciutadans sembla que estem al servei de la classe política i dels funcionaris, siguin de l'administració que siguin. Hi ha funcionari, «haberlos haylos», que no està predisposat atendre al ciutadà. Tant de bo estigués equivocat.

La pandèmia ha potenciat la cita prèvia en molts àmbits de l'administració, dels professionals, de les empreses, praxi habitual que afavoreix les relacions, però també es produeixen situacions quelcom kafkianes. Arribes a un lloc, encara que estiguin sense atenent ningú, com no t'esperen et diuen tranquil·lament «vuelva usted mañana», dixit Mariano José de Larra (1809-1837) –escriptor del grup Romanticisme, periodista i polític madrileny– o quan sigui, prèvia trucada telefònica o concertant per correu electrònic la cita. «Es lo que hay, lo tomas o lo dejas».