'Aquí no nos vamos a independizar nunca'

La tesi acabava l'argumentari del president andalús Juanma Moreno Bonilla, ben vestit, encorbatat, amb seguretat de señorito. Convidant explícitament els empresarios catalanes, alts contribuents, per tal que es traslladin a l'Andalusia del dúmping fiscal del PP –sense successions i ara sense impost de patrimoni– amb la seguretat jurídica de cap aventura secessionista. En paraules d'Els onze principis que ens ha fet avinent Dídac Bertran, l'aplicació del principi de la transfusió d'un pòsit preexistent com ara prejudicis tradicionals, capaços d'arrelar en actituds primitives. El tòpic de català emprenedor, voraç econòmicament –en aquest cas la Generalitat– i sempre a punt de marxar d'Espanya. Estructuralment, la realitat demostrable, lluny de la simplificació vulgaritzadora, ens diu que la Generalitat és una nacionalitat cronificada en l'infrafinançament – sense ordinalitat en la llista de rebre després d'aportar– en el dèficit fiscal d'inversions públiques sense referència al PIB. El federalisme fiscal tan asimètric, del que poc se'n parla. Que tant perjudica Catalunya, com a la resta de l'arc mediterrani de cooficialitat català-valencià, contribuents nets solidaris amb els receptors. Andalusia és receptora neta d'anys que s'hi engronxa, a diferència de Madrid que combina el dúmping fiscal amb la màxima aportació en solidaritat, per l'efecte de capital en recaptació d'IVA i IRPF

El president andalús Juanma Moreno Bonilla ha entrat amb tots els honors en el gremi de fabricants d'independentistes, una vitamina revitalitzant que tanta falta els fa. «Aquí no nos vamos a independizar nunca», però és que a Catalunya tampoc, perquè no els secessionistes ni tenen socis internacionals (Jordi Pujol), ni unitat civil en el projecte ni full de ruta política dins el mateix bloc. Moreno Bonilla, fàbrica atiadora i que contraprograma tanta desavinença al Govern i a la Mesa del Parlament i els relliga amb vista a l'1 d'octubre, en ple 20 de setembre, cinc anys després...

La cançó de l'enfadós de la retroalimentació ancestral entre espanyolisme regionalista catalanofòbic i l'independentisme, hispanofòbia; on el federalisme cooperatiu i asimètric –no en el fiscal sinó amb competències– creiem en el cafè per a tots (de la procedència escollida) però amb el mínim de làctic de la vaca de l'Espanya que encara no ha entès la constitucionalitat de l'Estat compost de nacionalitats i regions, la plurinacionalitat amb també categoria de transfusió, del pòsit dels fets nacionals de llengua, cultura i sobretot voluntat de ser autogovernats; del pòsit de consciències polítiques regionals per la seva heretada marginació econòmica, orgull de pertinença folklòrica i planter de ministres.

En el debat la portaveu del govern s'ha remès a la LOFC, caducada el 2014. Que hem estat incapaços de reformar; quan cada CCAA pot elegir-ne la nova o restar en la vella. Soc partidari d'harmonitzacions pactades al CPFF i acordades al Congrés i al Senat; harmonitzacions que marquin els trams de màxims i mínims de tipus, sobirania parcial de cada CCAA. Com sabem els ajuntaments, amb la decisió de fixar – dins d'una forquilla - els tipus a multiplicar amb la base cadastral per a xifrar l'IBI.

Potser una nova LOFCA, la de l'ordinalitat, la de penjar la medalla del contribuent net, la de posar els deures i estirar les orelles els receptors nets... vingui més diligentment i argumentada d'un directriu de la Comissió Europea... (Juanma Moreno Bonilla, nasqué a BCN i al cap de set mesos la família torna a Màlaga. Proposa als empresaris catalans el mateix viatge personal: de Catalunya a Andalusia).