El sentit comú a la baixa
Advocat
Moltes vegades fem referència a la necessitat d'aplicar el «sentit comú» en el nostre viure, i exigir que, també, els que tenen capacitat de decisió, prioritzin la lògica per damunt de la confrontació puntual, a la que tant ens tenen acostumats. Són molts els exemples de manca d'una manera de fer normal, optant per vies que són difícils d'entendre per una ciutadania que, en massa ocasions, assisteix, confosa, a la presa de decisions molt allunyades del que seria evident, en un exercici de manera de fer, massa alambinada i en funció d'interessos que no s'entenen.
Malauradament, el que també és evident és que el concepte «ús de la raó» es veu condicionat per moltes variables que fan que el que uns puguin entendre com «normal», per altres sigui difícil de comprendre, amb el que això suposa de desacord general a l'hora de fer determinades interpretacions de moltes de les noves que veiem en el nostre sobreviure.
El tema en si, a més, pot tenir connotacions de tota mena, però el que suposa és un model de convivència polièdrica, on cada cop es fa més difícil interpretar des de la lògica el que passa ho pot passar, i no ja des d'una visió política o econòmica, sinó de manera emblemàtica en funció d'una entesa que cada cop és més complicat d'analitzar des de determinats paràmetres, caducats i fora de la mateixa evidència.
Segurament, el fàcil és quedar-nos en el nostre «sentit comú», autoaïllant-nos en el model consolidat, però en el món global que ens envolta, malgrat el menyspreu teòric, fora de la realitat pràctica i sense alternatives possibles, la cosa és molt més complicada i, així, si fem una anàlisi reposada, veurem que poc té a veure la «la nostra lògica» en la de qualsevol ciutadà africà o oriental, on, segurament, els principis seran diferents, però el que resultarà definitiu seran les mateixes necessitats que, com persones, podem anhelar.
El cert és que, per damunt del pura anàlisi filosòfic del tema, la mateixa evidència ens porta a un marc que per més que no ens agradi i critiquem sense cap alternativa, s'anirà imposant i farà que els canvis en portes siguin més ràpids del que podem pensar si encara som instal·lats en un mar que el que és evident és que està caducat.
Exemples inapel·lables com el pes de determinats personatges al llarg de molts anys, que avui es veuen superats i són una referència més, per molt que la història els refereixi com vitals en el passat del món, però amb una influència relativa al món actual. També la mateixa dependència de nous formalismes insospitats, com el metavers, entès com a mons paral·lels als vigents, on molta gent voldria accedir per desempallegar-se de la seva pròpia evidència quotidiana, són fets que també comportaran canvis d'entesa, cap a una normalitat nova, on res es podrà regir per paràmetres dissenyats fa molts anys, en funció d'entorns que avui ja s'han superat a tots els nivells.
En el panorama exposat, podrem seguir en la línia d'aferrar-nos al nostre model, pensant que podem sobreviure en el mateix, sense ser conscients que els canvis profunds ja són pràctica normal generalitzada.
Si baixem a la realitat, podrem veure com determinades confrontacions bèl·liques, no tan llunyanes com podríem pensar, tenen poc de raonaments i, en tot cas, molt d'altres conceptuacions que se'ns poden fer difícils de comprendre, el problema és que són aquí i que s'haurà de fer-los front amb el que calgui per comprendre-les, si no volem que ens superin.