Les revingudes de Santa Tecla 1874 i 2022

Després de gairebé 150 anys, Tarragona va viure una vesprada del 23 de setembre de 2022 que passarà a la història. No ha estat, a Deu gràcies, tràgic com la santa Tecla de l'any 1874. Josep Iglésies va publicar l'any 1971 el llibre L'aiguat de santa Tecla (23 de setembre de 1874), on ens facilita notícies de la riuada, referents al territori: «Més avall de Vilaverd hi ha l'estret de la Riba, dins del qual s'escau l'aiguabarreig entre els rius Francolí i el Brugent... La confluència encaixonada entre ribes alteroses, fa l'efecte d'un dic, puix la força del corrent d'un riu emboteix l'aigua de l'altra. Aquest embassament ve encara afavorit per un gran pont de pedra, d'arcades camuses, d'ull fàcilment obstruible pel ramatge que les mateixes aigües traginen. És un indret on totes les riuades anteriors havien comès malvestats». L'any 1874 va ser d'alarmant eixutesa, fins a finals de juny, juliol i agost foren mesos molts secs, fins a arribar a la matinada del 23 de setembre. L'aiguat de santa Tecla va causar, segons Iglésies: «570 morts i molts ferits, passaren de 700 les cases derrocades. Solament a la comarca del Camps, s'hi comptaren 160 ofegats i 270 cases derruïdes. A les platges immediates a la confluència del mar i del riu Francolí es van recollir 32 cadàvers. A l'Espluga de Francolí foren 24 els morts, els rius Gaià i el Corb, provocaren 35 morts a Guimerà». A Tarragona hi plogué de forma torrencial de la una a les sis de la matinada, l'any 1874. Cap a dos quarts de tres de la nit el riu Francolí es va desbordar anegant els camps propers i va enderrocar un antic pont de fusta i els ponts de ferro de les dues línies del ferrocarril (el de Reus i Lleida, i el de Tortosa i València). L'aigua anegà els barris inferiors causant greus destrosses. Els dies següents es van trobar nombrosos cadàvers que la riuada havia arrossegat a les platges i als horts de la riba del Francolí.

Alguns titulars dels mitjans de comunicació local i regional d'aquest cap de setmana han reflectit la realitat actual: Tarragona, un riu: Per fortuna no hem de lamentar danys personals; La pluja col·lapsa Tarragona; Inundació del soterrani de Santa Tecla; Talls de circulació en carreteres i autopistes també a la via fèrria; No ens esperàvem pluges torrencials; El telèfon d'emergències rep 973 trucades per gairebé 600 incidències; Desactivada l'alerta del pla Inuncat un cop superada «la fase més extrema»; Tarragona reclama zona catastròfica Llevant; Les inundacions deixen greus trencadisses a Tarragona; El govern municipal tarragoní demana inversions a la Generalitat davant les deficiències en la canalització d'alguns barrancs; Cala Romana i les instal·lacions esportives s'emporta la pitjor part; Malgrat els 130 litres per metre quadrat caigut no hi ha hagut danys personals, ni el riu Francoli s'ha desbordat; L'Escola Miracle i l'Arrabassada les zones més perjudicades.

Per acabar: 1. Soc veí de Cala Romana i en un grup de WhatsApp escric: «Mai havia vist el carrer La Cota convertit en una riera, amb 70/80 cm d'aigua». Un arquitecte, per cert, que va tenir responsabilitats als serveis territorials de la Generalitat, va escriure al mateix grup de conversa: «Si us ho mireu bé, sobre un topogràfic, el carrer La Cota és una riera, que mai hagué d'haver estat edificada” D'acord, segurament encara amb més raó el carrer Tramuntana i altres carrers del territori. Llavors, per què les administracions locals i territorials donen les llicències? Per cobrar l'Ibi? I 2. El reusenc Josep Iglésies Fort (1902/Barcelona 1986), geògraf, historiador i escriptor va escriure que «l'anomenada d'aquesta inundació (1874) perdurà a la memòria popular». La del 2022, també, formarà part de la història tarragonina, amb la sort que no s'ha produït cap víctima personal.