'Quosque tandem...'

Doncs, resulta que ahir, en arribar a casa, em vaig trobar Mixeta i les seves companyes intentant bastir un pilar de tres, portades per l'entusiasme desvetllat pel passat Concurs de Castells, que havien seguit a través de les magnífiques retransmissions de Tac12 TV i Tarragona Ràdio. Qui ho hauria dit que, a la represa després de la covid, veuríem, ja d'entrada, castellassos com el 3 de 10 vilafranquí! Per altra banda, el duel entre els Xiquets de Tarragona i la Jove dels Xiquets de Tarragona fou dels que creen afecció, sense oblidar la molt meritòria actuació de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. En una paraula: enhorabona... als organitzadors, a la premsa i, naturalment, a les quaranta-una colles participants, totes les quals van fer bo el lema «Força, equilibri, valor i seny», amb el qual recordaren aquells versos que diuen «Amunt, amunt fins al cel!». Quan descarregaren el pilar, vaig preguntar-les-hi de què parlaríem avui. Jo havia pensat a fer-ho sobre les fake news o notícies falses, que tantes en corren avui dia, sobretot referides al conflicte que tanta sang fa vessar a l'est d'Europa. En sentir-ho, Mixeta, Boni i Kedi, amb un «meeuuufff?», que traduït volia dir: «Au, va, home! I ens vols amargar l'excel·lent gust de boca de les passades (i remullades) festes de Santa Tecla i del gran espectacle casteller?». I em van dir que les tragués a passejar, amb la qual cosa demostraren (per si hi havia algun dubte) la seva gran intel·ligència, com podran comprovar-ho els que adoptin algun mixo dels molts que acullen a l'Associació Vallsgat (adopcionvg@gmail.com).

Total, que vaig agafar el cotxet de la meva neta i allí hi vaig instal·lar les gatetes. Donant tombs per la Part Alta de Tarragona i, en un d'ells, anàrem a petar al carrer de Santa Tecla.

Des de molt antic, aquest carrer constitueix una de les més típiques visions tarragonines. Són molts els gravats i les postals que han ofert, al llarg dels anys, la vista del campanar de la Catedral des de l'extrem d'aquesta via urbana, en el seu punt d'intersecció amb el carrer de Sant Llorenç. Aquest pintoresc carrer, que honora a la nostra Santa Patrona, té l'altra entrada per la volta formada per la porxada de l'antic Hospital de Santa Tecla, la façana del qual dóna al carrer de les Coques. Es tracta de l'edifici on ara té la seu el Consell Comarcal del Tarragonès.

El carrer de Santa Tecla, en principi, es va dir carrer Nou, ja que va sorgir de la determinació municipal adoptada l'any 1588 de vendre les cases de l'hospital vell i obrir carrers en aquell indret. Poc temps durà aquella denominació, perquè aviat es va conèixer amb el nom de «carrer de l'Hospital Vell» i també amb el de «Nou de Santa Tecla» (denominació que té, actualment, un carrer de la part baixa de la ciutat. Durant el segle XVIII el carrer passaria a dir-se «de l'Hospital Vell de Santa Tecla». La simplificació que ha arribat als nostres dies fou cosa del segle XIX. Per cert, a la part de la porxada, es conserva una fornícula amb una imatge de la Protomàrtir i Isapòstolos (que vol dir en grec «Igual als Apòstols»), la qual dona justificació del nom que bateja aquest singular carrer.

De sobte, Mixeta va exclamar «Marrameumiauouffff!», que traduït vol dir «Quosque tandem, o Capitolum cathedrale, abutere patientia nostra?». Estranyat, vaig preguntar: «A què ve aquesta llatinada? Què t'ha donat per recitar Ciceró, ara?». I, empipada, respongué: «Fins quan el Capítol de la Catedral abusarà de la nostra paciència... i no demana que es restitueixi Santa Tecla al Martirologi romà. Altres sants van saltar, però les pressions de les seves autoritats eclesiàstiques aconseguiren que el Vaticà reconsiderés la seva determinació. Semblen els del nostre beneït Ajuntament, que no sap què fer amb l'antiga Tabacalera, on, el que no assoliren les bombes de la Guerra Civil, ho obtindrà la deixadesa. Com és el cas de l'antiga església de Sant Julià dels Mongons, malgrat estar qualificada de bé cultural d'interès local. És que esperen que se l'enduguin pedra a pedra els desaprensius? I això que no tenim gaires d'ermites del segle XII!».