La cinquena República

Per les nostres contrades, al llarg dels temps, hem tingut com a forma de govern diverses repúbliques. Un parell de segles de República romana, la República Catalana d'en Pau Claris el 1641, la primera República Espanyola del 1873, la segona el 1936. Ara anem per la cinquena. Com a nació, Catalunya mai ha tingut rei. No ha existit tal cosa com «rei de Catalunya». Els que han regnat ho eren d'altres nacions que, per acords o per imposició de la força, l'han incorporat als seus reialmes. De reis hi ha hagut de tot, de bons i de dolents. De màrtirs a delinqüents (acabo de rellegir Hermenegildus REX, 580-585, un interessant assaig històric del rei màrtir. Per trobar-ne un de delinqüent no cal anar tan lluny). En general l'experiència no els hi és gaire favorable. Els darrers i més recents, tot plegat lamentable: un de lladre, fratricida, putero i malfactor, escapolit a terra de moros. El fill, estella del mateix pal, ens ha insultat, renyat sense escrúpols, amb una trajectòria econòmica, com a poc, dubtosa. Però no és la qualitat dels monarques el que qüestiona la seva essència. És el seu origen, assentat en una cosa tan incerta com la biologia reproductiva. Per ser rei s'ha de ser fill de rei. L'actual ho és per tenir mig cromosoma menys a la seva dotació genètica, que per una decisió ignorant dels reis sàlics, determina la preeminència dels mascles sobre les femelles en contra de tota racionalitat. Per cert, que contemplada en la darrera Constitució Espanyola, ordida als conciliàbuls de militarots feixistes mig ebris, per a vergonya de tots els seus signataris i, també, els que la van votar. Els pobles al nostre voltant fa temps que van prescindir dels reis, de forma més o menys violenta. A França els hi tallaren el cap. A Portugal el penjaren. A Itàlia el foragitaren. Els que queden per Europa mantenen un perfil personal molt baixet, merament simbòlic. Ja és hora que la nostra nació tingui forma i fet d'estat. Som prou grans i, tot i que ens robin, prou rics per poder decidir com volem conduir el nostre futur i que els que ens liderin siguin triats entre nosaltres mateixos. I que només romanguin al poder per temps limitat, que tot el que es passa de temps, es podreix, per bo que sembli d'entrada. Per això posem data de caducitat als béns, o, almenys, data de consum preferent. Ara tenim una estructura, bé que incipient, per la cinquena república. Per això s'ha constituït un Consell de participació oberta, de moment amb seu fora de l'estat espanyol. Però farem tot el que calgui perquè es materialitzi i esdevingui una realitat. Això ho hem de fer nosaltres plegats. No podem esperar que ens ho facin el que ara manen. Està a les nostres mans. Xavier Allué, oct. 2022.