Josep Poblet i Josep Fèlix Ballesteros, uns polítics dignes i honrats

Fa pocs mesos l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va presentar el seu llibre «demà, Tarragona». Va ser un goig veure com gent de tots els partits (CiU, ERC, PP o ICV) parlaven amb ell no només des del respecte, sinó amb paraules d'escalf i d'amistat. Gent de tots els partits tret de la CUP i Vox, òbviament. He recordat això que us comento quan he llegit que l'Audiència de Tarragona ha absolt a Josep Poblet de qualsevol irregularitat en la construcció del centre de salut de Vila-seca, ara fa deu anys. Vaig poder conèixer bé a Josep Poblet l'anterior mandat municipal quan era diputada de Govern a la Diputació de Tarragona i ell era el president de l'ens. Tothom que l'hagi tractat, ni que sigui breument, sap que estem davant d'un home íntegre, seriós, rigorós però, sobretot, honest i honrat fins a la medul·la. I diu això una persona que no milita al mateix partit que Josep Poblet però que defensarà la seva honestedat perquè és el que és just.

I davant d'això ens trobem amb el cinisme de la CUP. D'una gent que afirma cada dia que «no creu en la justícia», i encara menys amb la policia nacional o la Guàrdia Civil, però que no té cap problema en afirmar «la justícia diu» o en aplaudir i felicitar la Guàrdia Civil quan els convé a l'hora d'intentar destruir reputacions. És el que han fet aquest cop, una vegada més. Tingueu present que durant més de vuit anys demanaven una pena de presó de deu anys per a Josep Poblet per, alehop!, retirar-se com a acusació particular uns minuts abans de l'inici de la segona sessió del judici. I ni reconeixeran que s'han equivocat, ni demanaran perdó a les persones que ara s'ha demostrat que eren plenament innocents però que han hagut de suportar anys d'infàmies; ni res. Es pot demostrar un cinisme més gran?

No estem davant d'un cas aïllat. És el mateix comportament desvergonyit que empren sempre. Què dir de l'alcalde Ballesteros, un home honest com sap tothom que l'ha tractat ni que sigui mínimament, que suporta anys de difamacions quan tots sabem de la seva bonhomia? I què dir de l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que porta lustres amb imputacions a l'espatlla quan l'únic que s'ha demostrat fins ara és que ha estat un dels millors alcaldes de la història de Reus?

Josep Poblet deia després de conèixer l'absolució que «la CUP ja ha fet tot el dany que volien fer», és a dir, anys d'infàmies i de difamacions. És una reflexió trista i preocupant per a tots aquells que creiem en la democràcia. Si Vox o la CUP poden denunciar a qualsevol, algun jutge d'instrucció pot admetreu a tràmit, i després passen anys i anys fins que la mateixa justícia determina la seva innocència (i mentre hi ha autèntics akelarres, per exemple, a les xarxes socials), qui tindrà el valor de presentar-se com a regidor o alcalde? Sabent que sempre tindrà aquesta espassa de Damocles al damunt. I que quedi clar que no defenso, ni de bon tros, cap comportament corrupte o irregular. El que dic és que si aquells que diuen que «prendre's la justícia espanyola seriosament és una burla» després poden utilitzar aquesta mateixa «justícia espanyola» per destruir reputacions de persones dignes, però a qui afegeixen l'epítet d'enemic, aleshores és que com a societat democràtica tenim un problema.

En resum, vull felicitar Josep Poblet per constatar-se ara judicialment el que tots els que hem treballat amb ell sabíem i sabem: que ha estat i és un polític –i sobretot una persona- honorable. Estic convençuda que igualment arribarà el dia en què podré felicitar personalment a Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, que també tots i totes sabem de la seva honestedat personal. Al mateix temps considero que el que fa la CUP, és a dir, utilitzar una justícia en la que no creuen per tractar de fer mal a nivell personal a persones que saben plenament innocents és un comportament èticament indigne. I quan estic acabant d'escriure aquestes línies m'arriba una informació al meu mòbil que diu que la CUP «afirma que hi ha una connivència evident entre la justícia i l'extrema dreta» i que, per això, ni Eulàlia Reguant ni Ana Gabriel tindran «un judici just». Ah sí? La mateixa justícia a la que la CUP es presenta com a acusació particular quan els interessa? Quanta misèria moral, sí...