Gestió i política

En el moment complicat que vivim, existeix la temptació, per part d'alguns, de criticar la mateixa democràcia en funció d'una tasca de govern limitada a la gestió política, deixant de costat el que és «el dia a dia» de la gent, amb els seus problemes que es poden aparcar en funció del protagonisme absolut de la dinàmica partidista.

Segurament el que esmento és una opció fàcil per aquells que veuen en la llibertat i la democràcia uns fets no desitjables, doncs el que és evident és que qualsevol tasca de govern, sigui del color que sigui, a més de la feina de gestió pura, aplica plantejaments ideològics dels responsables del mateix executiu.

Ens podem quedar en el discurs limitat de la desqualificació dels responsables, no per la seva feina, sinó en funció d'un partidisme que, el que sembla que es vol és “destruir” al preu que calgui, encara que això suposi tergiversar la realitat en funció d'acusacions com les que esmento.

L'evidència, a més, ens posa, si es mira objectivament, en una realitat on tot el que decideixen els «polítics» suposa «optar» quan es tenen responsabilitats de poder i «triar», amb el que això comporta pels que pensen diferent, o bé, no són als executius, perquè estan instal·lats en l'oposició.

Fent un resum del que dic, que poc costa desqualificar als dirigents polítics, per manca de visió i capacitat d'execució, en funció de donar prioritat, més als dictats partidistes, malauradament la realitat és una altra, perquè amb aquests intents de desqualificació de governs legítims, el que es vol és posar dubtes sobre la mateixa democràcia, amb el que això suposa de perill per la nostra llibertat, a tots els nivells.

Per altra banda, és cert que qualsevol tasca política és assolir al poder per poder aplicar els seus plantejaments ideològics, una altra cosa és com es porta a terme això, i és aquí on hauria de néixer la capacitat per convèncer als ciutadans, als que es vol governar amb majories, encara que això comporti renunciar a anhels partidistes inaplicables.

Al llarg de la nostra curta vida en llibertat, hem vist a la direcció política del país, opcions diferents, que d'entrada, estic segur, que totes han treballat per buscar el millor per la gent, una altra cosa és si s'ha aconseguit, i per això, amb les consultes electorals, podem ratificar o rebutjar models de gestió i política, encertats o no.

En definitiva, no veig factible, des de la lògica, distingir entre gestió i política, perquè entenc que són coses conjuntes, inclús en aquelles opcions de govern autoritari, per tant, no estaria de més que, els que s'apunten a dividir la societat, buscant suports electorals en funció del que esmento, es miressin a si mateixos, abans de treure segons quines conclusions, que l'únic que pretenen és accedir a la direcció executiva, sense cap respecte per l'adversari, fent servir el que calgui pel desprestigi teledirigit.

Tornant a la meva reflexió, hauríem de ser capaços, com a ciutadans, d'exigir els màxims consensos en temes vitals, aparcant el protagonisme personal de cadascú, per tant, la tasca de buscar punts en comú, també hauria de comportar un objectiu a tenir en compte, malgrat que les legítimes aspiracions de tots els implicats per poder aplicar els seus programes; segurament aprofundint en aquesta manera de fer, posaria al descobert a aquells que el que volen és rebatre el model que tenim per substituir-lo per fórmules superades. Es fa difícil comprendre el rebombori que comporta el desacord, com el que hem viscut els darrers dies a casa nostra, una altra cosa és confondre la situació pensant que el que prima és la lluita pel poder per damunt de qualsevol altra consideració, qüestió que ens posicionaria a tots en un marc d'impotència no desitjada, malgrat la legitimitat que «els passos donats» tenen, més quan la situació d'una gran part de la ciutadania, és cada cop més crítica, per tant, esperem que el seny, torni, per uns i altres, i des de govern i oposició, SE sapiguem reconduir els moments de negativitat incomprensibles.