Carta dominical
La funció de l'art
Arquebisbe de Tarragona
Benvolgudes i benvolguts, l'art i el patrimoni cultural han tingut sempre un mosaic de funcions. Les estàtues dels faraons tenien per funció informar sobre la seva vida o la seva mort. La mètrica dels versos d'Homer facilitava la recitació, ja que la poesia permet recordar millor que la prosa. Els retaules medievals eren pensats per il·lustrar la vida de Jesús a una població que no sabia ni llegir ni escriure. El barroc estimulava el sentiment dels fidels i, per això, les formes eren exagerades i ampul·loses. La funcionalitat també ha estat present en l'arquitectura, com va mostrar l'historiador Georges Duby en presentar la història de l'època medieval –Le temps des cathédrales– des de tres models d'edificis: el monestir, la catedral i el palau: tot té una funció en el disseny i la disposició dels elements arquitectònics. Trobem, doncs, la funció litúrgica, catequètica i històrica, la de cohesionar la feligresia i socialitzar la població i la de vertebrar la societat i l'urbanisme. I els exemples es podrien multiplicar.
Amb tot, la funció principal de l'art és fer pensar. L'art ens porta sempre més enllà de les formes estètiques. Per això Miró pintava quadres sense formes; fins i tot a un d'ells li va posar per títol «Temple», perquè l'artista considerava que l'actitud de l'observador davant l'obra d'art havia de ser com si es trobés en un temple: res no l'havia de distreure de l'essencial. L'Art fa pensar, ens porta més enllà de les formes estètiques, ens porta a mirar amb els ulls interiors. El pintor expressionista alemany Emil Nolde deia que pintava «quadres invisibles». Com es poden pintar quadres invisibles? Perquè «en els meus quadres» –afirmava– «el més important és allò que no es veu».
I així és. L'art cristià ens eleva el cor i ens transporta fins arribar a allò que no es veu, és a dir, al transcendent, al misteri que ens ocupa. L'art cristià poua de la Bíblia, de la Sagrada Escriptura i de la història del poble sant de Déu. Goethe estava convençut que l'Evangeli era la «llengua materna d'Europa». La Bíblia és «el gran codi» de la cultura universal: els artistes han impregnat els seus pinzells en aquest alfabet tenyit d'històries, símbols, figures… Però és per a tothom, creients o no. Les obres inspirades en l'Escriptura són un reflex del misteri insondable que envolta i és present en el món. Per això, la Bíblia no sols és necessària per a la persona creient, sinó per a tothom, per descobrir novament els significats autèntics de les diverses expressions culturals, i per retrobar la nostra identitat històrica, civil, humana i espiritual.
Per aquest motiu cal conservar i mantenir el llegat artístic, perquè ens fa pensar, i això és el que ens fa humans. D'aquí la rellevància de Catalonia sacra –que ha celebrat amb goig el desè aniversari– en la tasca de conservar i mantenir l'art cristià a Catalunya. És un projecte conjunt de les deu diòcesis amb seu a Catalunya, creat amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l'Església, tot oferint formació i informació, i generant activitats per a la millora del seu coneixement.
Ben vostre.