Vocabulari discutible...

Agrupa aquelles expressions que no puc assimilar i, per tant, emprar habitualment: per simplificadores, per esnobs, pel biaix inflexible ideològic. En defujo i em fa adonar que sempre s'enganxa el pitjor, per inèrcia gregària. Entre les simplificacions trio «és/està fet un nyap» i «trinxar el territori». La primera vegada que em va fer mal a l'orella fou en llegir, per part de la llavors oposició a Vilafranca, que la gran reforma a l'estació del tren (soterrament, doble via) «és un nyap». Nyap, per a qui hi arribi com a solució al Paraulògic, llegirà que vol dir «cosa mal feta»; però quan s'aplica té un poder més despectiu de «de cosa nefasta, impresentable». Un veí del carrer Canyelles de Tarragona manifestà en aquest mitjà que, en l'estat anterior d'urbanització i tràfec era un «nyap». Nyap o taca negra. «Trinxar el territori» i l'ecològica «conservar la biodiversitat» van sempre juntes per oposar-se a vials articuladors del territori, i no cal dir a torres generadores d'energia eòlica, encara més, a parcs de plaques fotovoltaiques i, fins i tot, la gestió forestal dels boscos abandonats. L'oposició neix d'un subjecte polític, uniforme i infal·lible, mediàticament intocable, designat com a «territori». Quina loteria quan una part esdevé el tot: l'activisme ecologista assoleix la representació exclusiva d'una zona. La dèria contra les fotovoltaiques ha arribat al guió de la celebrada Alcarràs; quan legalment és impossible ubicar-les en terrenys/conreus de regadiu. Ha fet tant de forat «respectar la biodiversitat, no trinxar el territori» que anem més que tard, comparativament, en implantació d'energies renovables. Una tercera expressió de l'hegemonia ecologista és «renaturalitzar». A Tamarit volen «renaturalitzar» el Vinyet; per la qual cosa imagino que replantaran ceps, oi? De moment, el nom platja de la roca de Gaià –roca cada cop més tapada per la reserva de sorres que permet la retenció exercida per l'espigó– va sent desplaçat per platja del Vinyet (gran extensió de vinyes). La intenció: espai revirginitzat, on fem nosa els banyistes, que de temps vam perdre el dret a aparcar, pacificant l'indret. De la reserva de sorra els pedants esnobs, amb ínfules tecnocràtiques, en diuen «reservori». Com per anar quedant sord. L'última sorpresa com a oient, sentit com a eslògan d'una protesta davant la seu del PSOE a Madrid el «¡orgullo no binario!». Penso que és una ofensa als transsexuals i, sobretot, a ginecòlegs i coneixedors del Jung que descobrí els conceptes d'ànima i ànimus per designar la part femenina en l'home i la part masculina en la dona. Fins aquí les queixes. I, al final, l'autocrítica. Els progres de la Transició ens omplíem la boca de «marxisme leninisme maoista», «línia correcta». Però que continuï vigent el que sempre hem de considerar «la correlació de forces»; per no fer nyaps, marrades o trinxaments, fractures socials com el Procés.