Enderrocs immaterials

Com cantava Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat. Per fer avançar Cambrils cal no perdre la nostra identitat. Per saber on anem, hem de posar en valor d'on venim.

Prendre decisions polítiques d'acord amb un malentès concepte de progrés tancat a la història i el territori que ens envolta, pot fer perdre oportunitats i els elements que configuren la nostra manera de ser.

Malauradament, a Cambrils en tenim un seguit d'exemples en forma d'enderroc. On queden el Pòsit de Pescadors, les basses del port, els rentadors de la vila o l'antiga estació? Esperem que no n'hi hagi més.

Cal preservar aquells edificis d'arquitectura urbana que ens identifiquen i que ens recorden què vam ser en un passat. Edificis que sumen valor i que ens permeten seguir creixent i evolucionant cap al futur.

Els anteriors exemples es refereixen a un patrimoni cultural material malaguanyat, però tampoc podem oblidar el patrimoni immaterial.

Així, durant el mandat d'entre 2015 i 2019 vam creure imprescindible commemorar el 2016 els 200 anys de la mort del Doctor Antoni de Gimbernat i Arbós el 2016. I el mateix vam fer amb la celebració de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer el 2018, amb motiu del 150è aniversari del naixement i del 75è de la mort. Calia difondre les seves figures com a fills illustres que són del municipi i dedicar-los un any per apropar la seva persona, la seva trajectòria i l'aportació social a les generacions actuals.

No sempre coincideix que tenim efemèrides d'aquest tipus per celebrar, però aquest any, el 2 de novembre, s'han complert 400 anys de la Concòrdia entre Cambrils i Montbrió del Camp. Segur que no tothom coneix aquesta efemèride. Permeteu, doncs, que us en faci cinc cèntims:

Fins al 4 de novembre del 1622, l'actual terme municipal de Montbrió pertanyia a Cambrils. Tal com ens explica l'historiador cambrilenc Josep Salceda, «En aquell temps, 1553, Cambrils tenia 1.165 habitants i Montbrió 250. Els anys van anar passant amb trifulgues de tota classe fins que, potser molt cansada la gent dels dos pobles de tant d'incordi, van arribar a la conclusió que seria millor que cadascú anés a la seva i, per assolir-ho, es va redactar la famosa concòrdia».

De vegades els fets històrics no estan prou documentats. Però en aquest cas existeix el llibre de la Concòrdia, on hi consten tots els detalls de la segregació de Montbrió de Cambrils.

Des de l'alcaldia i l'equip de govern sorgit en les darreres eleccions municipals, creiem que era un bon motiu per fer una programació conjunta entre els Ajuntaments de Cambrils i de Montbrió del Camp. Una programació cultural per posar en valor aquell patrimoni que encara existeix i que fa 400 anys ens unia, com poden ser els mateixos camins o els molins que estan repartits pels dos termes municipals.

La història passada també ens pot obrir possibilitats de futur. Les possibilitats d'un bon veïnatge entre municipis s'han de cultivar, estudiar i aprofitar per créixer com a territori. La història i el patrimoni en pot ser un bon mitjà. Així ho crec.

Per això, l'any 2021 vam formar un equip tècnic i polític entre els dos ajuntaments, proposant, mitjançant un conveni, la programació de tot un seguit d'actes a emmarcar dins de l'anomenat «Any de la Concòrdia: Cambrils i Montbrió del Camp».

En una mostra més del desinterès pels temes culturals de Cambrils, l'equip de govern ha ignorat aquest conveni i ha defugit la coorganització de cap tipus d'acte per recordar la història del nostre poble.

Sentim molt que l'alcalde i regidor de cultura, Senyor Oliver Klein Busquet, i el seu equip de govern no hagin tingut gens d'interès a contribuir a la celebració dels 400 anys de la Concòrdia entre Cambrils i Montbrió.

Fora bo que, com en casos recents de destrucció de patrimoni material cambrilenc, l'actual govern municipal tingués ben presents aquestes paraules de Salvador Espriu: «No només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó per poder respondre a la pregunta, què volem ser?». Pel que es veu, l'alcalde Klein i el seu govern, no ho tenen clar.