25N

Malgrat la conscienciació social i els esforços legislatius per erradicar totes les formes de violència a totes les etapes de la vida de les dones, aquest 2022 han estat assassinades 11 dones a Catalunya, d'un total de 66 dones a l'Estat espanyol, i s'ha assassinat un nen en el marc de la violència vicària. Els feminicidis o assassinats masclistes són el resultat més greu d'una violència estructural que té el seu origen en el domini, el control i l'abús de poder que el patriarcat atorga a l'home per mantenir el control sobre les dones. Els episodis de punxades a dones, durant l'estiu, són una manera més de fomentar i crear un clima de sotmetiment i control sobre les dones i els seus cossos i d'expulsar-les dels espais públics i d'oci. Aquest control s'exerceix en la seva màxima crueltat a països com l'Iran i l'Afganistan, on la situació de gana accelera els matrimonis forçats com a mera transacció. L'assassinat d'una noia kurda per la policia iraniana ha generat una onada de suport a les dones iranianes arreu del món. Però també es manifesta als Estats Units, amb la seva ofensiva contra el dret a l'avortament. I a Itàlia i a Espanya, on els partits d'extrema dreta que ocupen llocs de govern fan discursos negacionistes i retrògrads en un intent de manipulació del llenguatge tot reconeixent la violència intrafamiliar i desnaturalitzant la violència masclista. En contextos de guerra, com Ucraïna, les dones i les nenes són víctimes de violència sexual, física i psicològica, ja que històricament han estat usades com a trofeus de guerra.

Encara no hem posat fi al tràfic de persones que afecta massivament les dones, a l'explotació sexual i reproductiva, als matrimonis forçats, a les mutilacions genitals femenines, a la pornografia utilitzada com porta d'entrada a l'educació sexual pel nostre jovent, a la cosificació, a la hipersexualització i a la feminització de la pobresa. Avui encara correm el risc de retrocedir en drets ja conquerits. Les darreres sentències dels tribunals davant les agressions comeses per policies i altres homes són un clar exemple de com encara el patriarcat i el masclisme estan instal·lats al sistema i a la cultura. Per això cal trencar amb els estereotips de gènere que ens oprimeixen. Cal una educació sexual integral al llarg de la vida de totes les persones. Cal que entre totes i tots fem possible la transformació del model actual basat en la desigualtat entre dones i homes envers un nou model just i igualitari. Malgrat els esforços legislatius, com la coneguda llei del «només sí és sí», la violència contra les dones constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de les dones, i, per tant, és un obstacle per a una societat democràtica. Per això hem de situar la lluita contra les violències masclistes a la centralitat de la vida social i política, amb una implicació total i absoluta de tots i totes: poders, institucions, organismes, empreses, persones treballadores i ciutadania.

Des de CCOO ens comprometem a seguir treballant per incloure la lluita per la igualtat i contra la violència masclista en tots els àmbits d'actuació sindical i des dels espais de concertació en la negociació de protocols preventius i d'actuació davant l'assetjament sexual i per raó de sexe. Continuem oferint i enfortint la xarxa dels nostres locals com a portes violetes–espais segurs per a dones víctimes de qualsevol tipus de violència masclista– i els serveis del Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD).

Tot i això, continuarem EXIGINT:

- Un registre estadístic oficial que reculli el nombre de dones víctimes de violència que passen pels serveis especialitzats d'atenció, suport i assessorament, per determinar el volum de recursos necessaris per posar fi al flagell de les violències de gènere.

- Un circuit de denúncia d'agressions que protegeixi i no revictimitzi la persona agredida.

- Unes atencions i cures especials de la salut de les dones grans, així com la protecció jurídica contra els maltractaments i els abusos que pateixen davant de les situacions que les fan vulnerables.

- Un registre públic i obligatori dels protocols d'assetjament sexual i/o per raó de sexe a les empreses.

- Una dotació específica a la Inspecció de Treball perquè pugui detectar i combatre les empreses que incompleixen les seves obligacions respecte dels protocols d'assetjament i dels plans d'igualtat.

- La transposició a la normativa laboral, després de la ratificació del Conveni 190 de l'OIT, per garantir la regularització del dret de les treballadores de la llar, així com la generació d'eines a la Inspecció de Treball i Seguretat Social per desenvolupar la seva tasca de vigilància de la norma als domicilis particulars per damunt de la inviolabilitat d'aquests.