La sobreinformació

El nou marc general d'opcions informatives, amb milers de canals oberts, on és possible arribar sense cap dificultat i on milions de persones exposen el seu parer de manera individualitzada, en una evident expectativa directa amb el que, fins fa poc, comportava el monopoli informatiu en mans d'uns pocs mitjans públics i privats.

La universalització de la informació suposa un marc nou que deixa a la prehistòria aquella única via de l'Espanya postbèl·lica, que contava en «el parte» com única font informativa, manipulada i teledirigida en funció d'interessos concrets; avui la situació és ben diferent, amb la possibilitat d'accedir a «noves» des d'arreu del món, amb periodistes o pseudoinformadors, que ofereixen a la «xarxa» les seves opinions variables en qualsevol qüestió que pugui ser del nostre interès.

El diluvi de possibilitats al respecte del que parlo és tan gran que el seu «control» es fa impossible, inclús en models de «dictadures » molt controlades que veurem com les «fugues», són un fet inabastable per molt que intentem buscar fronteres cada cop més impossibles.

El que defineixo comporta positivismes i negativitats evidents, doncs el que és clar és que tot el que es trasllada al món telemàtic no té, en la majoria d'ocasions, cap supervisió, col·locar-nos en un model de descontrol absolut, on és impossible concretar uns mínims de garantia respecte al que se'ns ven.

Aquest marc de sobreinformació, a més, el que vol és condicionar-nos a tots els nivells, des del nostre consum, o les prioritats d'espera fins a la nostra posició política a l'hora de definir la nostra decisió electoral puntual.

És una evidència que els grans conglomerats econòmics, amb milers de milions de facturació i amb presència global amb «cadenes de referència», esmercen importants recursos per saber el que volen els seus clients o com millor posicionar-se en el mercat a l'hora de buscar les seves estratègies de venda o compra; en definitiva, també aquí la informació és vital i definitiva i en si mateixa, és un apartat de qualsevol estratègia empresarial amb visió de futur.

No seré jo qui critiqui aquesta sobreinformació, una altra cosa és si la mateixa es fa servir en positiu o el que vol és «manipular», sense cap rubor, una societat, cada cop més «enganxada» a aquesta font d'informació desmesurada, amb mitjans tècnics, mòbils, computacionals, amb una infinitat de possibilitats que massa vegades ni coneixem.

El trànsit per aquesta manera d'actuar, que no té cap respecte per ningú, ni s'atura a valorar condicions econòmiques dels seus clients, ni vol cap fre a l'hora de conèixer en profunditat el que «pensen fer», ens converteix en una societat condicionada en el seu tarannà més lluny del que puguem sospitar.

No dic que sigui legítim conèixer el que es «vol» en cada moment, sectoritzat per part de la població, el que vull expressar és que aquesta opció que hem acceptat tàcitament, té els seus perills, que posen en dubte la pròpia democràcia com concepte; en qualsevol cas, molt s'ha parlat i poc son les conseqüències «controlades» que es poden venir a sobre, per més que puguem pensar que quelcom controla en si mateix, encara que ni el coneguem ni sapiguem qui és realment.

En tot cas, em sembla positiu accedir a molts canals d'informació, una altra cosa és si la seva valoració personal estarà en funció del «sentit comú» o del que, indirectament, «vulguin» que pensem i actuem, i és aquí on la «part compartida» es fa inabastable pel seu descontrol absolut i l'evidència d'una «autocràcia dels propis mitjans», cap a una llibertat, cada cop més hipotecada externament i que no s'aturarà per conèixer o reconduir el nostre model econòmic personal, sinó que arribarà a cotes insospitades de la nostra capacitat de fer com persones lliures.