La unitat és el regal

Benvolgudes i benvolguts, en aquest temps de reflexió sinodal, que s'estendrà durant tot aquest any que acabem d'estrenar, vull continuar insistint en la importància de sentir-nos tots, gràcies al baptisme que hem rebut, membres del poble sant de Déu. Precisament avui, en la celebració del baptisme del Senyor, adquireix plenitud de sentit el cant unànime: «Un sol Senyor, una sola fe, un sol Déu i Pare», que ens ajuda a redescobrir que la comunió és central en el testimoniatge de l'Església. Mentre maldem per enfortir la unitat hem de descobrir les actituds que dificulten l'encontre amb els germans i les germanes i desemmascarar les opinions de qui creu que la unitat és una utopia irrealitzable. La comunió és un do, i només l'Esperit ens pot fer aquest regal anhelat. Per tant, solament en Ell podem posar la confiança. Convé, aleshores, començar l'any bescanviant el pessimisme per la fe i obrint els cors a l'acció de Déu en la nostra Església. Per això, quan ens trobem a les unitats pastorals, a les parròquies, a les comunitats o a les famílies, hem de prendre consciència que anem a oferir i a rebre un regal. Pensem-hi. Jo t'ofereixo la meva pobresa perquè tu puguis regalar-me el do que Déu ha dipositat en tu. I, alhora, t'ofereixo la meva riquesa perquè també tu puguis gaudir-ne. Així el Senyor serà glorificat.

Si no soc pobre i només estic pendent de demostrar els meus mèrits, em perdré la multiplicitat de dons que hi ha fora de mi. I si no soc ric, en la consciència que Déu m'ha omplert de les seves benediccions, estaré ocultant el meu do personal, el meu talent irrepetible a la comunitat.

Us animo a descobrir el regal que portem a dins. No és fàcil. Una manera de fer-ho és saber distingir entre el nucli de la persona i les nostres circumstàncies o aparences. I compte amb els judicis! Hem de tenir astúcia i anar més enllà del que es veu, de les aparences, per descobrir el do de Déu. Cada persona serva en el seu cor el segell de Déu; hem d'escoltar-la i esguardar-la amb atenció, a fi de descobrir-lo. Això ens ajudarà a no caure en la vanaglòria de pensar que nosaltres som millors, i alhora, potser ajudarà l'altre a redescobrir-se en positiu.

En la nova albada que volem viure, el que ens indica que estem en camí és que compartim la vida en harmonia, que aprenem els uns dels altres, i ens acollim i servim joiosament. Cadascú té les seves forces i qualitats, però de res no serveixen si no es posen a disposició de la comunió. De fet, si algú realment en té, de qualitats, rentarà els peus de qui, només aparentment, és més feble. Com Jesús, que no es presenta com un model de santedat segons els esquemes de l'època. Ell menjava amb publicans, s'ajuntava amb els descartats d'Israel, no sols amb els pobres, sinó, especialment, amb les persones considerades impures i pecadores. El cor de Jesús bategava per construir fraternitat.

Començat un nou any, celebrada la diada de Reis i el baptisme de Jesús, oferim el nostre regal i acceptem el que ens donen.

Ben vostre.