El nou marc de convivència

El període de consens que va comportar el traspàs de l'autocràcia a una democràcia i que ens va portar la Constitució de 1978, ha entrat, per molt que vulguem debatre, en un nou marc que, ben segur, comportarà, més aviat que tard, la necessitat de fer adequacions per adaptar-la als nous temps, fruit d'una evolució lògica, i on els canvis de mentalitat de la gent, i la seva concepció de les coses, ha anat mutant després de més de 40 anys de vigència. No seré jo qui faci un cúmul de crítiques a un text que, per damunt de la seva transcendència, ha fet el seu servei, amb encerts i defectes, però que, en tot cas, ha comportat un marc bàsic d'entesa, per una jove democràcia que ha vist com tot ha anat evolucionant a velocitat imparable.

Deixant de costat el text constitucional, que mereixeria una àmplia discussió a fer quan arribi el moment del seu balanç, a ser possible objectiu, el que també ha estat modificat els darrers anys, és el «model de govern a l'Estat», on hem passat de les majories semi absolutes, del bipartidisme a una evidència que suposa que els futurs governs, seran fruit de coalicions, el que comportarà una manera diferent de fer política i on serà necessari molt diàleg per conquerir objectius en positiu; això suposarà una manera diferent d'exercir el govern i l'oposició, amb pressions reals partidistes, que ens portaran períodes de dubtes importants, a l'hora de veure els resultats desitjats, tant a dreta com a esquerra, independentment de qui exerceixi la feina de govern. Sembla evident que les decisions ja no podran ser fruit d'una única opció política, sinó que la seva tasca, amb gestió o sense, comportarà negociacions per exercir com tal, i a més, treballar per mantenir unes expectatives electorals rellevants. El que sembla evident és que res serà com quan els partits majoritaris exercien unilateralment la seva tasca, amb acords puntuals amb altres opcions, sinó que ara, veurem com «els pactes de govern» es tancaran amb la presència als executius d'opcions que per la seva «transcendència numèrica» exigiran formar part dels governs de torn, com ja és una realitat amb la vigent legislatura, i està normalitzat en l'àmbit municipal i autonòmic, des de fa molts anys.

Aquesta dinàmica, a més, es traslladarà a tots els nivells de poder, i així, polèmiques com la viscuda, pel que fa a la mateixa composició dels màxims òrgans del «poder judicial», també es veuran condicionats, com mai, per aquesta fórmula nova d'equilibris, cada cop més fràgils.

No oblidem un altre factor, també emblemàtic, com és el que fa referència als «discursos mediàtics», cada cop més polièdrics, i amb múltiples mitjans que marquen l'opinió, i on els clàssics «influents mitjans de comunicació de sempre», es veuran superats per un marc, obert a tothom, i pràcticament gratuït, arribant a nivells insospitables en el seu moment, per aquells que creien que tenien el monopoli de la mateixa opinió general.

Suposo que aquesta situació és evident, i que ha vingut per quedar-se, sent el marc d'entesa en els mesos vinents, on veurem als màxims òrgans de gestió, pactes insospitats només fa uns mesos, per tant, l'adaptació que s'haurà de fer a tots els nivells, suposaran modificacions que esperem que siguin en positiu i ens portin esperances per superar vicis evidents, que el mateix bipartidisme, avui superat, suposava a tots els nivells. Segurament, tot el que esmento, també ens portarà a moments de difícil entesa, o inclús desqualificacions de decisions complicades d'entendre per una part de la societat, que pugui «no ser de la corda de qui mana» en cada moment, però el que és inapel·lable és que aquesta fórmula de futur, suposarà canvis en els diferents poders de l'Estat, que hauran d'adaptar-se a la nova situació.

No oblidem que aquesta parafernàlia que suposa la influència comentada de les minories a les grans decisions de govern, ens posicionarà en un marc, on el desacord també estarà a l'ordre del dia, i on l'oposició, sigui la que sigui, gaudirà d'un poder fins a la data, més difuminat del que tocaria, i que ara es veurà reflectit, cada cop més, en totes les opcions de gestió que es portin a terme.

En definitiva, no oblidem d'on venim, i que el que va suposar la transició democràtica, va ser un encert, malgrat totes les mancances i les mateixes conseqüències d'aquestes, per molt de temps, però el que és inapel·lable és que, igual que aquell pas va significar avançar, ara, la nova situació també ha de permetre buscar el millor per una ciutadania desenganyada, i que pot veure la tasca pública com un «mal menor suportable», on les grans decisions globals, a les que haurem de fer front des del realisme pràctic, si realment volem subsistir i mantenir els avanços conquerits, a tots els nivells, en els darrers anys, exigiran acords majoritaris, en temes vitals. Poden venir «gestors polítics» més o menys encertats, però el que hauria de ser vital és que, com a societat, tinguem la veu per poder canviar o ratificar el que millor creguem, malgrat totes les influències que ens condicionaran, en una convivència, on els sacrificis compartits, haurien de ser bàsics, si persistim en l'anhel de viure en democràcia com experiència conjunta millorable.