La Part Alta

D'ençà que els germans Escipions van decidir ocupar la part més elevada del turó que acolliria Tàrraco, tot plegat ara fa 2240 anys, que aquesta porció de territori ha tingut distribucions diverses. D'instal·lació militar, a acròpolis monumental, a ciutat fortificada, una part d'una ciutat molt més ampla que, per ser la de més altura, ara és la Part Alta de Tarragona. Per un temps bastant llarg, el recinte emmurallat era l'únic que era Tarragona.

Quan l'ajuntament es troba en la necessitat de redactar un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), a causa de les dificultats administratives de l'anterior per no ajustar-se a alguns condicionaments legals, ha optat per fer ús de la prerrogativa de convidar a participar la ciutadania.

Un POUM serveix per classificar el sòl, amb la finalitat d'establir-ne el règim jurídic corresponent, definir el model d'implantació urbana i el desenvolupament urbanístic, dissenyar l'estructura general de l'ordenació urbanística i el seu desenvolupament, i també, per determinar les circumstàncies que es poden produir per la seva modificació o revisió. L'opció que els habitants del municipi puguin dir la seva és un exercici de bona voluntat, tot tenint en compte que la complexitat, sobretot de caràcter legal, requereix que hi hagi una redacció tècnica avançada. I, a més, ha de contenir el plantejament d'idees generals sobre el que es vol fer en un futur previsible.

Fa uns dies, veïns i interessats de la Part Alta hem tingut l'oportunitat de participar i expressar el que pensem de la Part Alta. Vagi pel davant que la Part alta es considera popularment i administrativa una “part especial” del municipi, per la seva història i la seva conformació. De fet, ja fa unes dècades (almenys tres) que es va proposar un Pla Especial, conegut per les seves inicials un xic frívoles com el PEPA. Visca la Pepa!

El tal pla especial es va veure interromput per no ajustar-se a disposicions legals ja vigents des del 1993 i pràcticament no s'ha fet res. Això sembla que es repeteix històricament.

Ara la proposta és que, dins del POUM, s'està proposant un PEPA 2.0, que de moment no ens va ser presentat.

L'exercici de participació, una mica preescolar, va consistir a aportar les opinions en uns paperets manuscrits, degudament recollits i amb un destí, almenys, incert. Això és el que dona de si la participació.

El que sí que es va recollir de les diverses, interessants, interessades també, més que respectables aportacions, va ser una col·lecció de realitats que tenien més a veure amb la gestió urbanística que no tant amb la planificació. Hi va haver de tot: des de més que raonables reivindicacions de distribució d'espais i circulacions, de temps tan horaris com calendaris, fins a voluntats exposades de desamortització immobiliària en el més clar esperit d'en Mendizábal, enyorat de dos segles.

El resum més objectiu, desconeixent PEPA's de diverses generacions, és que si es fessin efectives les ordenances municipals (TOTES!) actualment vigents, ja en tindríem prou per als pròxims trenta anys.