Tres nous preveres

Benvolgudes i benvolguts, aquests dies l'Església diocesana està de festa. El diumenge vinent, dia 12 de febrer, si a Déu plau, l'Albert, l'Andreu i el Damià rebran l'ordenació presbiteral, en el marc d'una celebració de l'eucaristia que tindrà lloc a la nostra Catedral. És motiu de joia per a tota la comunitat diocesana i n'hem de donar gràcies a Déu. Per aquest motiu, us convido especialment a participar-hi. Cada vocació al ministeri sacerdotal és com un petit miracle. Es tracta d'un llarg procés de formació del deixeble de Jesús que, en un moment de la seva vida, sent la crida a ser pastor de la comunitat. Dies enrere, en una visita que vaig fer al Seminari Major Interdiocesà, un jove seminarista em deia: «Estic cansat de tant sentir parlar de crisi de vocacions. Quan s'acabarà aquesta cançó?» La cançó s'acabarà. No hi ha mal que cent anys duri. I els joves d'avui seran a temps de cantar-ne una altra, de cançó. Però amb quina tonalitat? La paraula i la resposta la tenen els mateixos joves.

Els homes i dones d'avui poden, sense adonar-se'n, convertir-se en robots, màquines que no entenen de sentiments, amb entranyes plenes d'informació i software però mancades de sensibilitat. Només compta això, avui? Els homes i les dones d'avui podem despertar-nos un dia i descobrir-nos manipulats com robots? Nosaltres responem que no! Perquè coneixem Jesús i el seu evangeli. Sí, l'evangeli de Jesús és l'antídot a aquesta situació perquè humanitza. Allò que les manipulacions socials externes volen anorrear de l'ésser humà, l'Evangeli ho preserva en la Veritat. Millor encara, ho preserva del falsejament, perquè Jesús té cura de pensar en cada persona, en sap les veritables necessitats del cor i de l'esperit i en coneix tota la vida i les veritables necessitats des del primer moment fins les últimes hores i el darrer instant. Què donarien els homes i dones alienats així per un moment de veritable joia, per una mirada de fidelitat? És el que afirma el Concili Vaticà II a la Constitució sobre l'Església en el món: «Qualsevol qui segueix el Crist, l'home perfecte, esdevé també ell més home» (GS 41). La fe, viscuda autènticament, no és una alienació sinó que contribueix a humanitzar el món. I és que l'Evangeli té futur, tant futur com el de la persona humana.

Joves cristians, us invito a dir «sí» com el del Damià, l'Andreu i l'Albert. Un «sí» del segle XXI, generós amb el Senyor del temps i de la vida. L'Evangeli de Jesús, ho torno a dir, és humanitzador! Crist és l'afirmació de l'home i de la família humana! Resseguiu l'Evangeli amb la mirada del cor, copseu-ne totes les paraules i tonalitats lluny de tota alienació i manipulació. I digueu: «Sí, hi ha un altre Home.» Aleshores, us vindran ganes d'explicar la vostra descoberta al company i cridar: «He trobat aquell que necessitava», «he trobat aquell que dóna sentit a la vida». Torneu a llegir l'Evangeli! I si el Mestre us invita a seguir-lo de prop, esteu de sort! Malgrat suposi renúncies i un esforç suplementari en la cerca de la felicitat. No us enganyeu, l'autèntica felicitat no es troba en tombar la cantonada.

Ben vostre.