Frenar la desigualtat és a les teves mans

Benvolgudes i benvolguts, un any més hem arribat a la diada de Mans Unides, l'entitat de l'Església catòlica que, per mitjà dels seus projectes, procura pal·liar la pobresa, la fam i la desigualtat arreu del món. A banda dels projectes concrets, objecte de la col·lecta, hauríem de conscienciar-nos que no n'hi ha prou a procurar reduir la pobresa i la fam, sinó que és necessari un canvi de mentalitat que comença per les pròpies actituds personals, apostant decididament per l'eliminació de les injustícies que atempten contra la vida digna de milions de persones. M'agradaria expressar-ho amb tres idees manllevades del Magisteri del papa Francesc. Primera idea: «El sistema econòmic actual mata.» Ho afirma a la carta Evangelii gaudium (2013), interpretada com la guia del seu papat. Diu: «Així com el manament de “no matar” posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia de l'exclusió i la desigualtat. Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que mor de fred un ancià en situació de carrer i sí que ho sigui una caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar més que es llenci menjar quan hi ha gent que passa fam. Això és desigualtat […]. Com a conseqüència d'aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades» (n. 53).

Segona idea: «L'actual sistema mundial és insostenible.» Ho afirma a la carta encíclica Laudato si' (2015): «N'hi ha prou de mirar la realitat amb sinceritat per veure que hi ha un gran deteriorament de la nostra casa de tots […]. Hi ha símptomes d'un punt de ruptura a causa de la gran velocitat dels canvis i de la degradació, que es manifesten tant en catàstrofes naturals regionals com en crisis socials o àdhuc financeres, donat que els problemes del món no poden analitzar¬-se ni explicar-¬se de manera aïllada. Hi ha regions que ja estan especialment en risc i, més enllà de qualsevol predicció catastròfica, el cert és que l'actual sistema mundial és insostenible» (n. 61).

Tercera idea: «Ens hem fet insensibles al malbaratament.» És treta de la carta encíclica Fratelli tutti (2020), quan afirma: «Ens hem fet insensibles a qualsevol forma de malbaratament, començant pel dels aliments, que és un dels més vergonyosos. […] En el món d'avui persisteixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic fonamentat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i àdhuc matar l'ésser humà» (n. 18.22).

El desenvolupament serà inclusiu o no serà. No val un món dividit entre els del centre i els de la perifèria, els integrats i els exclosos, els dignes necessaris i els sobrants rebutjats. Cal cercar un model econòmic que respecti els drets de totes les persones per reduir les desigualtats i superar l'assistencialisme, així com una gestió pública que enforteixi els més vulnerables. És així com la lluita contra la fam i la pobresa podrà ser efectiva i, junt amb altres, els cristians podrem empènyer cap a un món més just, inclusiu, sostenible i en pau.