El turisme, un pollastre sense cap

A mitjan mes de gener passat ens va sorprendre la notícia que el The New York Times (TNYT), publicació de renom, indicava que Tarragona és un dels 52 llocs favorits del planeta per descobrir l'any 2023. La Tarragona romana ocupa el lloc número 31, en una llista que encapçala Londres i en la que també apareix Madrid, però en el lloc 44. El Patronat Municipal de Turisme (PMT) manifesta que el 2022 ha estat un any de recuperació turística, sobretot amb viatgers de proximitat i europeus. Víctor Franquet, gerent del PMT, comenta que s'ha fet un bon treball de posicionament digital encarat al públic nord-americà. Segons el TNYT Tarragona és una ciutat portuària, artística, poc coneguda i rica en ruïnes romanes, dels castells, del Romesco a prendre en el barri marítim del Serrallo i passejar per la Rambla Nova fins a arribar al Balcó del Mediterrani, a tocar ferro. Aquest és el tema, està en el lloc més emblemàtic i turístic de la ciutat: la barana modernista dissenyada per l'arquitecte tarragoní Ramon Salas i Ricomà, que és, sens dubte, una icona, utilitzada en l'entrega de molts premis, siguin del tipus que siguin. A vegades comento i ara ho ha escrit per primera vegada, que pots dedicar quatre o cinc hores a la Tàrraco romana, tres o quatre hores a la Catedral amb el seu recinte basilical, el claustre i el tresor, però si no has estat, has anat a tocar ferro, no has estat a Tarragona,

La província de Tarragona va tancar el 2022 amb unes xifres d'ocupació turística del 52,4%, que representa pràcticament tornar a les xifres prèvies a la pandèmia, amb dos punts per sota dels resultats de l'any 2019. Es van registrar 19,7 milions de pernoctacions en allotjaments de tota la demarcació. Tot el territori és força turístic, la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, que han estat presents a Fitur, la fira turística més important d'Espanya, mitjançant 28 agents públics i privats per presentar els nostres atractius patrimonials, paisatgístics, gastronòmics, entre altres, als professionals i públic, en general. La realitat pronostica que el 2023 para el sector, després de la pandèmia, que va anul·lar per complet tot el sector, serà un bon any. Els darrers dos anys tan difícils van demostrar que el turisme és un sector resilient i que té moltes ganes de tirar endavant. El paraigua Conveni Córner promogut per la Diputació, que agrupa ajuntaments, institucions i associacions i que conforma les dues marques territorials és una bona eina per posar en el mapa tota la riquesa turística de les nostres comarques.

Tarragona disposa d'un Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, anomenat Tarragona, entre blau i verd, un projecte liderat pel PMT, que ha obtingut 3,5 milions d'euros dels fons europeus Next Generation, que s'executaran en els tres anys vinents. Aquest projecte té quatre eixos fonamentals: 1. Turisme verd i sostenible; 2. Millora de l'eficiència energètica; 3. La transició digital i 4. La competitivitat. Estan previstes aquestes actuacions: 1. Canal de la Mora, un milió d'euros; 2. Camí de Ronda, des de la Punta del Miracle fins a la platja de Tamarit; 3. Reconversió sostenible de les platges urbanes, amb els seus sistemes dunars i les comunitats vegetals i de fauna i 4. Al Serrallo s'actuarà incorporant wifi 5G i la pacificació del trànsit dels carrers interiors que passaran a ser prioritaris per a vianants.

Hi ha qui diu i pensa que Tarragona és molt desconeguda. Una pregunta, per exemple, pot ser la següent: de tots els turistes que visiten la Costa Daurada, quants saben que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat? Als hotels, càmpings hi ha la publicitat suficient al respecte? Únicament venent per anar a la platja i a Port Aventura? He de creure que no, però potser no saben que a deu minuts està la Tarragona imperial. D'acord amb la recent Carta de Leipzig sobre Ciutat Europees Sostenibles, que regeix els requisits per optar als fons de Next Generation, el principal repte que té Tarragona és saber quin model de ciutat és i sense un pla estratègic que marqui els objectius i la manera d'aconseguir-los és gairebé impossible que una ciutat avanci. I si ho fa, ho farà com un pollastre sense cap.