Santa Passivitat

Benvolgudes i benvolguts, en aquest temps de Quaresma solem posar el focus en l'afany per exercitar les virtuts. Realment l'exercici de saber el que hem de fer per viure la mentalitat evangèlica és d'alta importància, però no tot es fonamenta en el nostre treball. La Quaresma ens ensenya que, per viure la fe, és també molt important l'actitud del que podríem anomenar «santa passivitat». En el nostre món occidental, molt avesat a voler tenir el control de les coses, ens és difícil valorar adequadament la passivitat. S'entén més aviat com quelcom negatiu, com un encallar-se davant la realitat en lloc de senyorejar-la i sotmetre-la a voluntat pròpia. En canvi, des de la perspectiva religiosa, la sana i santa passivitat és una experiència de primera categoria, potser més difícil que la pura activitat, perquè probablement demana intensificar l'ascètica i el discerniment. I és que la passivitat ens portarà a preparar el recipient del nostre jo perquè Déu pugui omplir-lo d'ell mateix.

Així, doncs, quan parlo de passivitat cristiana, no em refereixo a deixar passar l'oportunitat per defensar els drets de Déu i dels éssers humans, ni tampoc em refereixo a perdre l'ocasió per evangelitzar. Em refereixo al fet que tot allò que fem vingui exclusivament de la iniciativa de Déu. De fet, és Déu l'únic que fa meravelles (Sl 72,8), l'únic que pot transformar els nostres cors.

L'Església ens regala aquest temps de Quaresma per convertir-nos en vasos espirituals. Aprofitem-lo per buidar-nos de nosaltres mateixos i discernir bé entre allò que ve de Déu i allò que prové del nostre enteniment limitat. Reconeguem els nostres interessos egoistes, àdhuc si aquests estan ocults sota bones intencions.

Eduquem-nos en l'escola del silenci, aliat principal de tot aquest procés. El silenci ens ensenyarà a no deixar-nos portar només pels nostres moviments naturals; a silenciar les veus que ens distreuen i ens desassosseguen; a parar l'orella al Verb que ens xiuxiueja l'amor diví; a deixar-nos meravellar per les iniciatives del Pare sempre sorprenents; a proclamar, amb Maria: «Que es compleixi en mi la teva paraula» (Lc 1,38b). Maria, tan buida d'ella mateixa i tan plena de l'amor desbordant d'un Déu que es fa carn dins les seves entranyes en el misteri impressionant de l'Encarnació.

I és que un vas buit, per molt bonic que sigui, no serveix de res. Si l'hem buidat és perquè Déu pugui omplir-lo amb la seva gràcia. Per això la Quaresma és alhora el moment que ens regala l'Església per deixar-nos inundar de Déu, per conèixer-lo i assaborir-lo en profunditat. L'Esperit Sant hi té un paper primordial: és ell qui ens ensenyarà a conèixer la voluntat del Pare, ens revelarà l'acció de Déu en cada circumstància i ens donarà l'impuls per caminar amb forces renovades i autèntiques.

L'ascètica, la disciplina, la passivitat, totes elles imprescindibles, no tenen finalitat en si mateixes. El seu objectiu és que l'amor diví entri en nosaltres i es manifesti a través nostre, tot preparant per al Senyor «un poble ben disposat».

Ben vostre.