La precarietat de la mà d'obra

L'atur és un dels principals problemes de gairebé tots els governs. A inicis d'aquest any, hi havia 2.837.653 persones sense feina nivell estatal i 346.338 a Catalunya. Malgrat aquesta data, el cert és que paradoxalment a la vegada, hi ha molta manca de treballadors, no sols en activitats més especialitzades, sinó en gran nombre de sectors i oficis. En sis anys s'han duplicat les vacants de llocs de treball, passant de ser poc més de 68.000 en 2016 a les quasi 144.000 ara, segons xifres de l'Institut Nacional d'Estadística del tercer trimestre de 2022. El Ministeri de Seguretat Social informava que faltaven 61.500 paletes, 24.000 peons en la construcció d'edificis, 12.000 electricistes i també 12.000 encarregats d'obres. La Fundació Laboral de la Construcció, va estimar el proppassat octubre que existien gairebé 200.000 places vacants entre les ocupacions més sol·licitades de la construcció. La patronal Ametic xifra en el sector tecnològic 120.000 llocs de treballs sense personal.

Una altra realitat que està passant des de ja fa temps, és que les universitats estan plenes d'estudiants de medicina, de carreres tecnològiques, d'enginyeries, d'infermeria, etc.,, i després no sabem com fer perquè es quedin en el nostre mercat laboral. Se'n van a treballar a l'estranger per millors contractes i sobretot salaris. També està passant que moltes vegades el problema rau en les condicions laborals, ja que persones molt preparades i especialitzades en acabat hagin de desenvolupar els seus treballs en condicions dolentes i molt per sota dels seus estudis. En la construcció abans es guanyaven molt bé la vida els operaris i ara els sindicats ens diuen que és un sector precaritzat, amb salaris baixos i moltes hores de treball.

La gent està cansada i es busca altres feines. A l'hostaleria passa que manquen cambrers, ja que els contractes són de 20 hores i a l'hora de la veritat resulta que treballen 40 o 60 i, a més, no les cobren. Tant Comissions Obreres com la UGT diuen que són les condicions laborals, socials i econòmiques les que motiven la manca de mà d'obra. CaixaBank Dualiza després de l'anàlisi realitzada per l'Observatori de l'FP amb el suport d'experts del País Basc aporta una xifra concreta: faltaren 92.500 titulats en FP, graus mig i superior, des d'avui fins a 2030, una opció formativa en la qual els principals països europeus dobles el percentatge de matriculats espanyols. El govern espanyol ha iniciat un ambiciós pla de modernització i expansió de l'FP, amb la creació de 200.000 places noves per a 2024, l'aprovació de nous títols tecnològics i d'alta demanda i l'aposta per una formació dual. Per tot això, està clar que la Formació Professional és una clara aposta de futur per la joventut. Aquest observatori estima que fins a 2030 Espanya crearà dos milions de noves oportunitats d'ocupació amb un perfil tècnic. El 58% (1.219.136 treballs) seran per a tècnics superiors i el 42% per a professions de grau mitjà.

Recentment, la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme està a la recerca de 1.000 vacants per cobrir els seus equips de cuina, restauració, animació, recepció, neteja, socorrisme o manteniment, entre altres. La pandèmia va ocasionar que molts dels treballadors habituals van anar a treballar a altres sectors laborals, degut el tancament de la majoria d'establiments turístics. Respecte a les expectatives para aquest 2023, hi ha certes incerteses: Fidelitzar els professionals, prestigiar la professió i el repte de reincorporar el 2023 a tota la plantilla. En qualsevol cas s'ha de lluitar, en tots els sectors productius, contra l'existència de la precarietat de la mà d'obra.