Recuperem les nostres platges

L'any 2019, el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) va tornar a la platja del Vinyet, a l'espai natural de la Desembocadura del riu Gaià, ja al límit del municipi d'Altafulla. La presència d'aquesta espècie d'ocell a una platja del nostre municipi, ve a corroborar la millora de l'ecosistema dunar després de molts anys de feina. I és que ens hem de remuntar a l'any 2012 quan es tanca el pàrquing que ocupava part de la platja entre Altafulla i la Roca de Gaià. Una mesura fruit del consens entre els ajuntaments de Tarragona i Altafulla i l'associació mediambiental La Sínia entitat dedicada a la conservació en el marc de la Conca del Gaià. Era la primera pedra de tot un seguit d'actuacions amb el clar objectiu de renaturalitzar l'espai.

I és que al litoral tarragoní, com a la resta dels Països Catalans, no ens n'hem salvat del gran turisme depredador de territori, veient com desapareixen zones agrícoles de gran valor en alguns casos, i en altres espais naturals d'alt valor ecològic. I és que els darrers 50 anys hem vist com les platges s'han posat a servei i benefici de la iniciativa privada, sense gairebé cap mena de fiscalització per part de les administracions.

Ara venen temps de canvi, i és que dècades de modificar les dinàmiques marines amb la construcció de ports o la destrucció dels sistemes dunars per estendre passejos marítims, han situat a les nostres platges al límit. Llevantada rere garbinada veiem com la regressió és evident en la majoria de platges com per exemple La Llarga o la Savinosa. És, per tant, moment de canviar la manera d'entendre les platges i començar a diferenciar entre platges urbanes, amb uns determinats serveis, i platges naturals, amb unes pràctiques ben diferents.

Si ens centrem en les platges naturals, a Tarragona tenim un gran patrimoni; platges que no són a la trama urbana, però que reben una pressió urbanística i de model turístic molt alta. Però veient exemples com la platja del Vinyet o d'altres al territori, s'evidencia que hi ha moltes mesures que es poden aplicar amb certa facilitat per a començar a treballar en aquesta recuperació.

Una de les principals mesures seria la de no netejar mecànicament la sorra, ja que provoca el remogut continuat, impedint la proliferació de vegetació. Aquesta vegetació juga un paper important en evitar els efectes de l'erosió i la pèrdua de sorra, és per això que constituir zones abalisades sense presència humana és de gran importància. Necessitem buscar un equilibri entre la presència de banyistes i la conservació del sistema dunar, per a poder continuar gaudint de les platges i de la diversitat d'espècies que les conformen.

La platja del Miracle, totalment integrada i component la façana litoral de la ciutat, tampoc se n'ha salvat d'aquesta voracitat de ciment i s'ha pavimentat fins al límit amb l'aixecament del mamotreto. És per això que gràcies a la pressió popular i la iniciativa política de la companya Eva Miguel des de la regidoria de Medi Ambient que aviat li podrem dir adeu. Una primera pedra en l'alternativa possible per a un canvi de model pel que fa a la gestió dels nostres ecosistemes.

Cal sumar gent que lluiti per afrontar altres problemàtiques a les platges, com l'ocupació de domini públic dels càmpings a la platja de Tamarit o a la Llarga, o la contaminació acústica a la desembocadura del riu Gaià. Un clar exemple dels interessos que han marcat els usos que s'han donat a les platges en les darreres dècades, privatitzant-les en benefici del capital.