Al Govern de l'Estat li falta ambició laboral

Els grups parlamentaris d'Esquerra, Bildu i el BNG vam presentar dimarts passat la nostra pròpia proposició de llei de reforma laboral, amb l'objectiu de debatre els drets laborals retallats entre 2010 i 2012, uns drets que la recent reforma del govern PSOE-Podemos no va abordar íntegrament.

Després de més d'una dècada és necessari presentar una nova llei que es debati al Congrés dels Diputats i al Senat. La reforma laboral de l'any passat es va presentar com un Reial Decret Llei sense possibilitat de debat. Que ve a ser això de «que no es pugui tocar ni una coma!» Per aquest motiu vam fer la nostra pròpia proposta, per impulsar una negociació oberta i valenta que no se cenyeixi únicament al marc de la CEOE.

La Proposició de Llei no tenia un objectiu electoralista ni era un atac a tot allò guanyat en l'última reforma. La vam presentar per abordar la precarietat laboral que continua existint al Regne Espanya.

És cert que des de llavors han augmentat els contractes indefinits, però també és veritat que molts treballadors i treballadores sofreixen precarietat laboral o viuen en la pobresa. Això només pot canviar amb un nou model productiu i amb una legislació que eviti l'explotació. I és que ens sembla prou evident que el model productiu i la legislació actuals no són suficients.

Malgrat la reforma laboral hi ha centenars de milers de treballadors i treballadores que continuen sent precaris i víctimes dels drets robats en les reformes laborals de 2010 i 2012. Parlem, entre molts d'altres, de persones contractades per ETT –que ja poden gestionar també els fixos discontinus–, de les dones del Servei d'Atenció Domiciliària que atenen la nostra gent gran i que són subcontractades per empreses multiservei, els treballadors d'Amazon, els treballadors d'Almussafes que van al carrer, els professionals del periodisme obligats a ser autònoms, les Kellys d'Alacant i milers d'exemples més.

Era necessari, doncs, i encara ho és, debatre i legislar sobre una regulació del contracte a temps parcial indesitjat. La precarietat i l'abús no només existeixen en la temporalitat sinó també en la parcialitat indesitjada, en els contractes parcials amb salaris molt baixos que, per cert, ens van impedir debatre.

A més, proposàvem la regulació, l'equiparació salarial i la igualtat de totes les condicions de treball reals de les persones subcontractades; vam posar sobre la taula la regulació de les deslocalitzacions per tal d'evitar que s'utilitzin com una forma d'explotació laboral; i considerem que també cal recuperar l'autorització administrativa del ERO.

Per tot això creiem que era i és necessari presentar una iniciativa centrada en els problemes fonamentals de la nostra gent i dels nostres pobles. Una iniciativa que servís per debatre una legislació que evités abusos laborals i que permetés unes relacions i unes condicions de treball més justes.

No podem acceptar que s'imposi un monòleg neoliberal sobre la vida dels treballadors i les treballadores, tal com ha passat durant les últimes dècades.

La proposició de llei va ser una derrota parlamentària, cert, i es va silenciar mediàticament –la qual cosa era esperable–. Però que ningú dubti que la lluita continua.