Àrea metropolitana: una governança comuna

Cada vegada més a casa nostra es parla que formem part d'una àrea metropolitana/AM. Això que significa? El concepte d'àrea metropolitana o zona metropolitana, també anomenada àrea urbana o aglomeració urbana, es refereix a la regió urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats satèl·lits.

Les dades de les deu AM més importants del món, d'acord amb el Report d'Urbanització Mundial de les Nacions Unides, ara fa vint anys, i tenint en compte que també inclouen les àrees suburbanes que envolten a les ciutats principals eren o són les següents: 1. Tòquio, 35,2 milions d'habitants; 2. Ciutat de Mèxic, 9,4; 3. Nova York, 18,7; 4. Sao Paulo, 18,3; 5. Mumbai, 18,2; 6. Delhi, 15; 7. Shanghai, 14,5; 8. Calcuta, 14,3; 9. Jakarta, 13,2 i 10. Buenos Aires, 12,6. Comprovaràs que hi ha tres ciutats índies, que totalitzen quasi cinquanta milions d'habitants i actualment és l'estat amb més ciutadans del món, més 1000 milions.

L'Àrea Metropolitana de Tarragona és una conurbació del Camp de Tarragona que té un total de 485.314 habitants (2016) en una àrea de 830,85 km². En la qual destaquen les ciutats de Tarragona, capital de la Província de Tarragona i el Camp de Tarragona, i en segon terme Reus, que aglutinen gran part de població de l'àrea amb més de 100.000 habitants cadascuna. També destaca el triangle Vila-seca-Salou-Cambrils, que aglutinen 80.000 habitants més.

L'àrea metropolitana no existeix com a tal, però últimament, a principis del 2018, s'està començant a parlar molt i a plantejar la seva formació. Arran que s'ha anunciat l'estació d'alta velocitat a l'aeroport gironí, i que l'Estació Central al sud de l'aeroport de Reus continua desencallada, els ajuntaments de Tarragona i Reus comencen a plantejar per primera vegada una hipotètica unió del territori. Entre les veus empresarials es comença a plantejar, doncs, aquesta àrea metropolitana, que seria la segona de Catalunya, darrere de la de Barcelona. No està clar com estaria delimitat el territori, però es parla que l'àrea metropolitana es troba entre Cambrils i el Vendrell i de Tarragona a Valls, amb una població de més o menys mig milió de persones. Recentment, ara a les cinc poblacions ja citades ara també hi és la Canonja.

Estem amb aquest objectiu, però no tothom parla amb el mateix llenguatge. L'arquitecte Xavier Climent denunciava que «les noves propostes ferroviàries només afavoreixen a la ciutat de Reus, sobretot a l'aeroport... Resulta molt hàbil i positiva la jugada de proposar una estratègia de connexions aeroportuàries per a justificar una nova estació a Bellisens...» «Si aquesta proposta es consolida, la nova línia d'alta velocitat no passarà per Tarragona. Òbviament, és una visió local, de campanaret, no és una solució en clau metropolitana. Ni de bon tros. A més, on està el veritable volum d'usuaris?» Climent escrivia indignat: «Fins quan ens deixaran tocar el voraviu sense protestar o aixecar-nos? Representants de tots els colors polítics, entitats públiques...Ciutadans de Tarragona, despertem!»

Saül Garreta, té clar que el Port de Tarragona, del qual és el president, hauria de ser el Port del Camp de Tarragona i col·laborar a cohesionar el territori, creant un lobby, del que ja portem parlant i escrivint des de fa anys, però hi ha qui no rema en la mateixa direcció. Tothom s'omple la boca manifestant que la segona AM més gran de Catalunya té potencialitats i capacitats de creixement molt elevades. Garreta també opina que «només les organitzacions que apostin avui per la descarbonització seran competitives en el dia de demà ... És un compromís i una obligació ... Ara, l'horitzó és crear més energia de la que gastem».

Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, deia a primers de més que s'està redactant el Pla Director Urbanístic del Sistema Metropolità del Camp de Tarragona (PDU) i que la seva tramitació pot trigar tres anys fins a l'aprovació definitiva, per tant, l'any 2026 està prevista l'entrada en vigor d'aquest. Serra afegia que fins ara les propostes no s'havien coordinat i eren fruit de visions molt localistes. Ara la sostenibilitat, l'optimització i del sistema de comunicacions són factors que en el darrer pla no es van considerar. A més, assenyala que «el PDU no pot crear òrgans o fixar directrius. Una altra cosa és que com a resultat d'aquest pla, a posteriori, el conjunt dels municipis ho consideri oportú, però això és una decisió política». El 2026 es pot obrir el meló, és a dir, el debat des del punt de vista de crear una governança comuna. Però, amb una condició, com en «Fuenteovejuna, todos a una» i si no anirem malament, molt malament.