Ungits per la comunió

Benvolgudes i benvolguts, comencem la Setmana Santa amb la celebració solemne del Diumenge de Rams, diada que introdueix tot el que viurem en aquests dies tan significatius. Avui, però, vull centrar-me en el Dilluns Sant, dia escollit a la nostra diòcesi per a celebrar la Missa del Crisma. Aquesta celebració té una importància singular, ja que expressa solemnement la comunió del bisbe amb tot el seu presbiteri. Aquest dia, preveres de tots els racons de l'arquebisbat es congreguen a la Catedral, Església mare, per mostrar la unió d'ànima i d'esperit del cos presbiteral, cadascun, i tots junts, figura del Bon Pastor. Per això, en aquesta missa es renoven les promeses sacerdotals que tots els preveres van manifestar davant del bisbe el dia de la seva ordenació, com a aliança d'amor amb Jesús i amb la seva esposa, l'Església. Es tracta, doncs, d'una veritable festa de la família sacerdotal.

Però la comunió presbiteral no té finalitat en si mateixa, no pot ser autoreferencial ni caure en una mera camaraderia. La comunió dels ministres entre si i amb el seu bisbe engendra sempre comunió diocesana. Laics i laiques, consagrats i consagrades, juntament amb els qui exerceixen el ministeri del diaconat, formen part del tresor de l'Església congregada per Crist. Per això, aquesta festa de la família diocesana ha de ser participada per tots els membres del poble sant de Déu.

M'agradaria, doncs, que enguany tots prenguéssim consciència de la riquesa simbòlica de la Missa del Crisma, que la descobríssim com un moment fort per expressar la comunió i sinodalitat eclesials que aquests temps maldem per a reformular i, sobretot, per a viure. És probable que molts de vosaltres aquest dilluns al matí no hi pugueu participar, per raons de treball o d'altres circumstàncies, però us demano que ens hi fem tots presents, sia físicament, sia espiritualment, en el desig d'una comunió ben plena. De fet, els sants olis que consagraré com a pastor de l'Església de Tarragona, deixaran anar l'aroma de la comunió eclesial al llarg de tot l'any. Em refereixo al Sant Crisma, a l'oli dels catecúmens i a l'oli dels malalts.

L'oli dels catecúmens prepara i enforteix tots aquells que es predisposen a rebre el sagrament del baptisme, el qual els inserirà de ple en la vida de fe i en la comunió eclesial. L'oli dels malalts expressa la tendresa i el consol de Déu que guareix les nostres xacres, corporals i espirituals, i ens enforteix per poder vèncer el mal amb valentia.

Ara bé, el més important és l'anomenat Sant Crisma, oli d'oliva barrejat amb essències aromàtiques, que és destinat a la unció sacramental del baptisme, de la confirmació i del ministeri de l'orde presbiteral i episcopal. Aquest oli ens fa participar de la mateixa unció de Jesús, l'Ungit del Pare, per la força de l'Esperit Sant. Nosaltres, doncs, cristians, portem el nom d'ungits i el segell de l'Esperit que ens configura a Jesús mort i ressuscitat, tal com celebrarem aquests propers dies.

Penetrant, doncs, el sentit profund d'aquesta celebració, us convido a tots, preveres, diaques, consagrats i consagrades, laiques i laics, a viure la Missa del Crisma amb entusiasme renovat.